La festa de la Invenció de la Santa Creu se celebra el dia 3 de maig, en commemoració de la troballa de les restes de la Creu de Crist, realitzat per santa Elena, mare de l’emperador Constantí, que va ser qui va oficialitzar la religió cristiana en l’Imperi Romà.

Aquesta commemoració, igual que moltes altres, es va associar a les tradicions paganes entorn dels arbres o els majos, que festejaven el ressorgir de la naturalesa a l’inici del mes en el qual la primavera arriba a la seua màxima esplendor. Entorn d’un arbre, generalment el tronc del qual era tallat i traslladat al centre del poble i decorat, es cantava, es menjava, es bevia i es festejava a la naturalesa. Per aquest motiu en molts llocs es combinaren ambdues tradicions i es decoraven les creus urbanes o de terme especialment amb flors, enramades i adorns fruiters, en una tradició mixta que ha arribat fins als nostres dies. En molts casos s’habiliten creus provisionals per a poder decorar-les en els carrers, fet que genera un espectacle colorista i ple d’alegria primaveral.

A Sant Joan d’Alacant aquesta celebració se celebrava tradicionalment a la plaça de la Creu, situada al barri vell, on hi ha una creu metàl·lica sobre un alt pedestal de carreus a manera de creu de terme. Generalment aquests monuments senzills i devots marcaven llocs concrets de la població, i habitualment, l’entrada o l’eixida dels municipis i les poblacions. En l’Horta d’Alacant en trobem tres en l’àmbit urbà: una, l’esmentada a la plaça de la Creu de Sant Joan; una altra enfront de l’ermita de Benimagrell, i una altra davant el monestir de la Santa Faç, aquesta última totalment modificada i desvirtuada respecte del seu origen.

La festa tradicional de la Creu a Sant Joan consistia en balls típics, il·luminació i revetla a la plaça, mentre la creu romania decorada i tenien lloc els actes religiosos de la celebració en l’església o en aquell pintoresc espai urbà. Es tractava d’una altra edició de les conegudes com festes del carrer, però en aquest cas en la simpàtica placeta. No obstant això, les festes de la Creu van anar decaent fins que van desaparèixer en la segona meitat del segle XX.

Afortunadament van ser recuperades el 2009 per la Casa d’Andalusia Rafael Alberti de Sant Joan recentment creada llavors, les quals han aportat una nova imatge de sabor cultural andalús, molt vinculat, d’altra banda, a celebracions com la de la creu de maig.

El diumenge posterior al 3 de maig se celebra la festa. Des de la seu d’aquesta associació, situada al carrer del Mercat, parteix la comitiva amb diverses persones abillades amb vestits regionals andalusos i valencians acompanyats per la música, generalment la colla Sargantana de dolçaina i tabalet. La pintoresca desfilada en la qual, a més, participen diverses associacions festeres i culturals, així com autoritats, es dirigeix en primer lloc a la plaça de la Creu, on la creu i el seu pedestal són decorats amb flors i enramats de murta, mentre es canta, s’escolta la música i es pren un xicotet refrigeri. Des d’allí, la comitiva parteix cap a Benimagrell, on es realitza el mateix procediment amb la creu situada enfront de l’ermita de Sant Roc, acte al qual segueix un esmorzar popular i festiu per als assistents.

Es tracta d’una festa molt celebrada en tota la nostra geografia i també molt apreciada especialment als barris propers de la Creu d’Alacant, i el Ravalet de Mutxamel.

Sabies que…?

La festa de la Invenció de la Creu no té caràcter litúrgic en l’actualitat i va ser suprimida en favor de la Festivitat de l’Exaltació de la Santa Creu, del 14 de setembre, que a Sant Joan és el Dia del Crist entorn del qual se celebren les festes majors.

La plaça de la Creu era un lloc important de trobada social i cultural de Sant Joan, ja que, entre altres elements urbans, s’hi trobava un dels pous de proveïment públic, posteriorment transformat en font després de l’arribada de les aigües potables. També s’hi va instal·lar, en el segle XX, una gasolinera que donava servei als automòbils que discorrien per la carretera de València que travessava el carrer Sant Josep-Major.

En aquesta plaça a més residia a l’estiu el cronista de la ciutat d’Alacant del segle XIX, Rafael Viravens, habitatge que suposava un centre de trobada cultural i en el qual va sorgir la idea de fundar la banda de música de Sant Joan.
Al costat de les creus d’aquesta plaça i de Benimagrell potser hi havia més creus de terme al municipi, com la situada als afores al final del carrer Sant Antoni, en un paratge encara conegut com la Creueta que tal vegada fa referència a l’establiment ací d’una creu de terme.

Les creus de Sant Joan, Benimagrell i Santa Faç van ser destruïdes durant la Guerra Civil i posteriorment reconstruïdes.