El temple està dedicat a Sant Roc, però antigament també compartia patronatge amb Sant Sebastià. Conté nombrosos elements interessants com ara les restes d’un fresc antic, la imatge del Crist de la Providència i el cap d’una antiga imatge de Sant Josep. Durant la Guerra Civil espanyola, la relíquia de Sant Josep va ser profanada mentre estava en el convent de les Germanes Carmelites, un convent pròxim desaparegut en la dècada dels seixanta del segle XX. A més, l’ermita tenia un retaule daurat en el segle XVII que va renovar la família Burgunyo, i interessants elements que es van perdre durant la guerra.

L’edificació presenta una única nau principal. Es divideix en tres trams separats per grans arcs de carreus i voltes de creueria, que recolzen sobre caps d’àngels. Anagrames marians i la creu de Jaume I decoren les claus dels arcs.

La façana de Sant Roc té un traçat senzill. Presenta una creu en relleu sobre la llinda de la porta, damunt de la qual hi ha una obertura tancada per una vidriera moderna i un campanar d’espadanya al capdamunt. El 1716 es van fer obres en el temple, tal com ens indica una inscripció. Entre el segle XVIII i XIX s’hi va afegir un cos lateral senzill en estil neoclàssic. Ha rebut diverses reformes i restauracions, especialment el 1986 i 2012. Amb aquestes obres es pretenia tornar l’ermita al seu estat original. Davant del temple s’alça un monòlit coronat per una creu metàl·lica, semblant a la que podem trobar a la placeta de la Creu. Al costat del monestir de la Santa Faç hi havia també una altra creu de característiques similars.

Es pensa que l’ermita de Sant Roc havia sigut dedicada a la Mare de Déu després de la conquesta cristiana. A les voltes hi ha anagrames marians que indiquen aquesta possibilitat. Reforça aquesta hipòtesi el fet que la majoria de mesquites cristianitzades es consagraven a la Mare de Déu, ja que reis com Jaume I li tenien una gran devoció.

Sabies que…?

Les cròniques de Bendicho donen fe d’un succés que va passar el 1624. Sembla ser que a dins se sentien unes palmadetes que la gent atribuïa a Sant Roc. L’estrany fenomen va ser interpretat posteriorment pels habitants d’aquestes terres com el terrible anunci de l’augment de la mortalitat infantil que tindria lloc poc temps després.

Antigament, el Santíssim Crist de la Pau entrava en processó fins a aquesta ermita el dia de Divendres Sant, davant la veneració dels habitants de Benimagrell. La Santa Faç va visitar l’ermita el 1989.

En l’ermita reposen les despulles de la filantropa Josefina Campos i el seu marit, José Minguilló. El 1917, aquesta senyora va emplaçar en la seua residència d’estiu a Benimagrell un petit convent de Germanes Carmelites per a xiquetes amb pocs recursos. A més, el conjunt tenia una escola i una capella dedicada a Sant Josep. A la seua mort, ella i el seu home van ser sepultats en la capella del convent. L’any 1966, a causa de la construcció de la carretera N-332 es va demolir l’immoble. Per aquest motiu, els cossos van ser exhumats i portats a l’ermita de Sant Roc, on van ser enterrats sense làpida. Es dóna la trista circumstància que en el testament, la senyora Campos havia demanat que la seua sepultura fóra senyalitzada amb lletres gravades perquè el temps no les destruïra.