La construcció de l’ermita de Santa Anna està pràcticament desproveïda de motius ornamentals, tan sols la façana noble, feta amb carreus, mostra un relleu que presumiblement representa els sants Abdó i Senent.

Actualment no es conserva la coberta primitiva, de manera que les voltes originals queden al descobert a pesar de no haver sigut construïdes per a estar a l’aire lliure, una circumstància que dota aquesta construcció d’una gran singularitat. La resta de façanes són fetes en maçoneria amb morter de calç. L’única entrada de llum a l’interior és a través de la porta d’accés i de dues petites finestres. A l’interior, un arc construït amb carreus divideix l’espai en dos trams. L’altar té un escut d’escaiola i un mosaic de santa Anna.

Al començament de la Guerra Civil, l’ermita va ser assaltada i va acabar destinada a magatzem de llenya i pinso. L’abandó d’aquesta relíquia durant dècades la va deixar en un lamentable estat de degradació, però en els anys vuitanta va ser donada a l’ajuntament per la família Sellés Garcia, propietària de l’ermita aleshores. I en la dècada dels noranta, el consistori es va encarregar de restaurar-la.
Finalment, l’any 2001 es va tornar a inaugurar i va començar a celebrar-se tots els anys una romeria amb la imatge de santa Anna, que és portada des de l’església de Sant Joan fins a l’ermita.

Una placa ceràmica a l’interior commemora el passatge històric que va desembocar en la donació i el rescat de l’ermita. Aquell període fosc d’oblit i abandó podria haver acabat amb la desaparició total d’aquesta noble construcció.