Parròquia Sant Joan Baptista

En ple cor de Sant Joan d’Alacant, entre la plaça de l’Ajuntament i el parc de Sant Lluís, es troba l’església parroquial de Sant Joan Baptista. Aquest enclavament ha sigut testimoni dels esdeveniments més importants de la història de Sant Joan. Aquí es va alçar, abans de 1315, la primera església de què tenim constància. En el segle XVIII s’hi van fer nombroses ampliacions, com la construcció de les capelles del Roser i del Crist. La configuració actual del conjunt data del segle XIX. Lloc de visita obligada per als visitants de la població.

Llegir més

Monestir de La Santa Faç

Monasterio Santa Faz

Si hi ha un moment de l’any en què Alacant i Sant Joan reforcen la seua germanor és sens dubte durant la romeria de la Santa Faç, tradició que se celebra des del segle XVI. Els últims temps, el pelegrinatge ha arribat a dimensions èpiques, i és que no és precisament aigua beneïda el líquid que vénen buscant els més de vint mil joves que hi participen cada any. Potser pocs d’aquests xicots saben que l’origen d’aquesta tradició tan popular es remunta al 17 de març de 1489, arran del miracle de la llàgrima de la Santa Faç.

Llegir més

Ermita de Sant Roc

L’ermita de Sant Roc és un dels edificis religiosos més importants de l’Horta d’Alacant. Ha estat íntimament lligat a la seua història des de temps immemorials. En ple centre de Benimagrell, probablement es va erigir sobre les restes d’una antiga mesquita. Datat en el segle XVI, és un edifici d’estil tardogòtic. L’ermita i la plaça són un marc incomparable per a celebrar les festes de Sant Roc, que durant el mes d’agost fan recuperar a Benimagrell tota la seua esplendor.

Llegir més

Ermita Mare de Déu de Loreto

Es tracta d’una de les ermites més antigues i devocionals de l’antiga Horta d’Alacant. Està situada al carrer de Ramón de Campoamor, davant de la finca Bona Vista. Antigament l’enclavament era vora un camí que comunicava Sant Joan, Benimagrell i Santa Faç. L’ermita del segle XVI es va construir per a commemorar el miracle de la llàgrima de la Mare de Déu de Loreto, patrona de Mutxamel, que va tenir lloc l’1 de març de 1545.

Llegir més

Ermita de Santa Anna

ermita santa ana

Al peu del tossal del Calvari trobem aquesta petita joia del segle XVI. Es pensa que l’ermita de Santa Anna podia formar part del domini de la casa torre de Salafranca. A més dels oficis religiosos, la construcció servia de refugi als habitants de la contornada quan es produïa alguna incursió dels pirates barbarescos, molt freqüents des d’època medieval.

Llegir més

Ermita del Calvari

Al capdamunt del tossal del Calvari, presidint el paratge de la Coix, es troba aquesta petita ermita del segle XVIII. Amb planta de creu grega coronada per una cúpula, l’ermita era el final d’un viacrucis. Aquesta edificació ha sigut testimoni de sagnants conflictes bèl·liques, com la guerra del Francès i la Guerra Civil espanyola. L’ermita ha travessat cíclicament per períodes d’esplendor i decadència. La seua última restauració data de l’any 2007.

Llegir més

Ermita de Fabraquer

L’ermita de Fabraquer està situada a la partida homònima, en el camí del de Marco, prop de Quatre Camins. Els veïns de la partida van alçar aquesta ermita al principi dels anys noranta del passat segle. Es tracta d’una senzilla però bonica construcció d’una única nau, planta rectangular i façana amb dos petits campanars rematats per teulades, amb una punta entre els dos en forma de frontó triangular rematada per una creu. La porta està coronada per un arc de mig punt sobre el qual s’ha col·locat un teuladell. El sostre de l’edifici és de fusta.

Llegir més

Ermita de Sanxo o vil·la Flora

Villa flora

La finca El de Sanxo va ser edificada en els segles XVII i XVIII sobre un petit tossal al costat del camí de Lloixa. Al final del segle XIX va ser adquirida per Flora Joaquina Guardiola Boix i el seu espòs, i d’aquí li ve el nom. Els dos van construir una nova casa d’estil eclèctic i influència francesa, que dissortadament va ser enderrocada en els anys vuitanta, després de passar molt de temps abandonada. Va ser assaltada per l’exèrcit italià durant la Guerra Civil i profanada la seua ermita. Tot el que hi havia a l’interior va ser destruït, llevat d’un petit crucifix de fusta i plata que es va trobar, temps després, colgat sota terra.

Cementeri de Sant Joan

El primitiu cementeri de Sant Joan havia estat sempre situat al costat de l’església. En el segle XIX es va traslladar a l’actual emplaçament a la partida de la Coix, al peu del tossal del Calvari, sense que coneguem la data exacta d’aquest fet, si bé sabem que el 1885 es van dur a terme importants obres en el cementeri. L’última reforma es va fer al principi d’aquest segle, i en el perímetre es va incloure un dels antics aljubs que hi havia a la falda del Calvari. Encara es poden contemplar interessants panteons de final del segle XIX i principi del XX.

Llegir més