Les festes en honor del Santíssim Crist de la Pau són les festes majors de Sant Joan d’Alacant, que se celebren entre els dies 12 i 16 de setembre de cada any. El dia principal és el 14 de setembre, conegut com el Dia del Crist.

La devoció al Crist de la Pau és molt antiga. Les primeres dades sobre la imatge daten del segle XVII, encara que és molt probable que la devoció que se li professa fóra més antiga. El 1600, el II Sínode d’Oriola va concedir a Sant Joan la celebració de la festa de la Preciosíssima Sang, l’1 de juliol, amb caràcter de precepte, celebració que sens dubte devia estar vinculada al Crist, i data en què es devien celebrar les antigues festes. Segons alguns cronistes, la festa es degué traslladar al mes de setembre durant el segle XVIII, fixant-se en la festa de l’Exaltació de la Santa Creu que celebra l’Església catòlica el 14 de setembre. Entre els motius que s’addueixen està la qüestió econòmica, ja que el mes de setembre el poble ja hauria acabat les tasques agrícoles i els veïns, a més de més temps, devien tenir més diners per a poder-les celebrar. No obstant això, no sabem la data exacta en què es van traslladar al setembre.

Els actes religiosos, consistents en l’alborada, matines, tres misses majors, processó i novenari, han ocupat des de sempre un paper central en les celebracions, si bé al llarg del temps els actes profans s’anaven ampliant amb diversions i activitats populars com balls i revetles, focs artificials, solta de vaquetes i desfilades o cavalcades. En les festes era molt important la plaça de Maisonnave. Una vegada acabada la Guerra Civil i amb un algun tímid antecedent anterior, s’hi va incorporar la figura de la Reina de les Festes i la seua Cort d’Honor, dones que des del 1948 són els principals càrrecs festers representants del municipi.

L’any 1982 van sorgir les primeres penyes de les festes amb l’objectiu de recuperar el caràcter popular que sempre havien tingut, en un moment en què la festa tradicional començava a decaure i en altres pobles amb festes similars s’adoptaven els moros i cristians. Les penyes van ocupar el carrer i van ajudar a fer de la festa una celebració més participativa i variada.

En l’actualitat, i després d’alguns actes previs com la coronació de les reines i dames i el concurs de paelles, la festa comença la nit del 12 de setembre amb l’entrada de penyes. En l’església se celebra l’alborada, mentre es descobreix la imatge del Crist de la Pau en l’altar major. Tot seguit es llig el pregó des de l’ajuntament. Després de la interpretació dels himnes i de disparar-se un castell de focs artificials, es donen per inaugurades les festes, i la gent es trasllada a les penyes per a gaudir de l’ambient nocturn.

El dia 13 comença amb la despertà. Té lloc la primera de les mascletaes al migdia. A la vesprada es fa l’ofrena de flors i fruits al Santíssim Crist. En la portada de la capella es confecciona un tapís floral entorn d’una imatge del Crist, mentre que els aliments són dipositats en la capella, per a ser destinats posteriorment a finalitats socials.

El dia 14 s’inicia amb una fragorosa despertà de pólvora, campanes i música. Al migdia, després de la celebració de la missa major cantada per l’Orfeó de Sant Joan, té lloc la mascletà. A la vesprada, l’acte principal és la processó amb la imatge del Santíssim Crist de la Pau que, en la seua carrossa triomfal, recorre els carrers acompanyada per milers de devots amb ciris. En arribar a l’església té lloc un espectacle d’imatge i so i es fa la benedicció amb la imatge, un moment únic de fe, tradició i devoció dels santjoaners. A la nit continua la festa i es dispara un monumental castell de focs artificials.

El dia 15, a més de la despertà habitual, les cercaviles i la mascletà, té lloc la desfilada de disfresses. A la vesprada se celebra el concurs nfantil amb premis per a xiquetes i xiquets, i a la nit, la gran desfilada de disfresses per a majors, a la qual segueix la festa nocturna en totes les penyes i racons.

El dia 16 prossegueix la festa amb l’ordre acostumat, però la jornada està reservada especialment per a l’espectacular desfilada de carrosses. El dia conclou amb un monumental castell de focs artificials.

Els actes religiosos continuen entre els dies 17 i 25, quan té lloc la novena en honor del Santíssim Crist de la Pau. Tots els dies de la novena es canten els gojos al Santíssim Crist, un conjunt de cobles que expliquen la història, devoció i miracles de la imatge a Sant Joan. N’hi ha dues composicions diferents: una del segle XVII i una altra del segle XVIII. A més existeixen diversos himnes compostos en els segles XIX i XX.

fiestas del cristo (2)

Sabies que…?

La llegenda i la tradició oral narren l’aparició de la imatge del Crist a Sant Joan d’Alacant en un moment indeterminat. Dos escultors pelegrins que passaven pel poble van rebre l’encàrrec de tallar una imatge d’un crucificat; al cap de pocs dies i a la vista del silenci que regnava en la casa on estaven treballant, els veïns hi van entrar i van comprovar que els pelegrins havien desaparegut sense deixar rastre i havien esculpit la imatge del Crist. Davant d’aquest fet, el poble va considerar que eren uns àngels. Sembla ser que el títol de la Pau va ser triat per insaculació, i des de l’origen d’aquesta devoció s’han constatat nombrosos miracles en molts llocs, cosa que ha fet créixer la devoció a la imatge.

Segons algunes cròniques, el 1624 va tenir lloc el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos durant una peregrinació pro pluvia al santuari de la Mare de Déu de les Virtuts de Villena, data posada en qüestió en algunes investigacions històriques recents. No sabem la data en què es degué esculpir l’antiga imatge, però per les seues característiques s’aproxima a altres pròximes datades en el segle XVI. A la imatge se li va afegir una capa a manera de tapís amb rics brodats amb les Arme Christi, així com una corona. Entre les corones que ha tingut la imatge destaca la confeccionada al principi del segle XX per l’escultor Bañuls. La imatge acostumava a eixir en processó sota un sever pal·li de domàs carmesí, precedida per dos fanals, però el 1886 es va construir una artística carrossa processional. Tot va ser devorat per les flames el juliol de 1936, al començament de la Guerra Civil. Una vegada acabada la conflagració, el 1940, l’escultor valencià José María Ponsoda Bravo va fer una nova imatge, i al principi de la dècada dels cinquanta es va recuperar la capa de solemnitats i la carrossa triomfal. En l’actualitat, aquesta mateixa imatge continua eixint en processó tots els Divendres Sant sobre un tron de metall platejat i daurat que porten al muscle uns quaranta confrares.

Una de les tradicions més originals i pintoresques, avui perduda, era la del ball de Torrent, una mostra del folklore típic de l’horta.

L’any 1885, les festes es van haver de retardar als dies 22, 23 i 24 de setembre a causa d’una forta epidèmia de còlera. Curiosament, aquell mateix any el rei Alfons XII va concedir a Sant Joan el títol de vila.

En les festes del 1886 es va inaugurar la plaça de bous de Sant Joan al final del carrer de Sant Antoni, coincidint amb les obres de la plaça de bous d’Alacant. No obstant això, la vida de l’edifici duraria poc. Es va constituir una societat taurina per a construir-la, anomenada Sala Hermanos y Compañía. El 1886 hi van torejar alguns toreros coneguts com el Punteret, el Ecijano, Frascuelo i el Meri. Per a l’any següent es va anunciar l’actuació de Lagartijo. Amb tot, el 1888 es va dissoldre la societat per problemes econòmics i organitzatius i, al final del segle XIX, la plaça seria enderrocada. La zona, però, continua dient-se la Plaça de Bous. En queden encara algunes restes, com un canet conservat per la família Banegas.

L’afició taurina de les festes és molt coneguda i antiga. Algunes dades parlen de la seua celebració des del segle XVII. Durant alguns anys va estar prohibida, però des del 1924 es va mantenir inalterada. Al llarg del segle XX va ser un dels atractius principals de la festa i en les corregudes i solta de vaquetes participava un nombrós públic dels pobles circumdants, així com turistes estrangers.

El 1924, amb motiu del III Centenari del Miracle del Crist en les Virtuts de Villena, es van celebrar unes festes especials amb la primera desfilada de carrosses i uns Jocs Florals amb certamen literari.

Amb l’arribada de la II República l’any 1931, la processó del Crist es va suprimir, i només va tenir lloc la benedicció amb l’antiga imatge a la porta. La processó es va tornar a celebrar els anys 1934 i 1935, les dues últimes vegades en què va eixir l’antiga imatge del Crist, ja que el 1936 va ser destruïda en l’assalt a l’església. Durant la Guerra Civil no es van celebrar les festes, però quan va acabar el 1939 es van recuperar i es va portar una imatge d’un Crist de Cocentaina, probablement el Crist dels Llauradors, que havia prestat la Diputació Provincial. El 1940 per fi es va recuperar la imatge.

Durant molts anys, el pregó el pronunciava José María Torregrosa Juan. També durant uns quants anys eren les reines de les festes d’anys anteriors les encarregades de fer-ho. En l’actualitat, és algun veí de la localitat el representant d’aquest honor.

El 1998 es va celebrar d’una manera especial el cinquanta aniversari de les reines i dames de les festes, i es va organitzar un acte d’exaltació amb l’assistència de totes les dones que havien exercit aquest càrrec durant aquests anys.

En les festes del 2014 va començar la celebració del setanta-cinquè aniversari de l’arribada de la nova imatge del Santíssim Crist de la Pau a Sant Joan d’Alacant amb la concessió de l’Any Jubilar entre el 14 de setembre d’aquell any i el 25 de setembre de 2015. Al llarg d’aquest any, el Santíssim Crist ha visitat enclavaments importants de l’Horta d’Alacant, com també diversos carrers i residències de Sant Joan.