Està situada a la partida de Benialí. De l’antiga partida rural i del seu palauet burgès anomenat Bona Vista només en queden uns quants records, ja que al llarg del temps s’hi han fer diverses transformacions, entre les quals destaca la duta a terme en els anys vint del segle passat, que va donar lloc a la casa Prytz. Està situada al carrer de Ramón de Campoamor, número 25, i en l’actualitat és propietat de la Diputació d’Alacant. Inicialment es va concebre com un palauet de planta baixa i tres pisos. Part de l’última planta estava oberta i disposava de terrasses amb pèrgoles.

Avui és un edifici de quatre plantes de forma irregular, conseqüència de les obres fetes en el primer quart del segle XX, amb detalls ornamentals propis d’aquella dècada. L’any 2011 es va rehabilitar per a acollir les noves oficines de l’Institut Alacantí de la Família Pedro Herrero, un canvi que va comportar que es buidara i es resconstruïra completament l’interior de l’immoble.

La finca Bona Vista apareix referenciada en el Diccionario geográfico-estadístico historico de España y sus posesiones de Ultramar de Pascual Madoz, el qual, cap al 1845, descriu aquesta finca d’esbarjo, propietat del comerciant Vicente Palacios: «Entre Santa Faç i Sant Joan, a la vora del camí, hi ha una bonica vil·la d’esbarjo de la qual és amo el senyor Vicente Palacios, d’Alacant, denominada Bona Vista, que conté bons habitatges amb tota mena de comoditats, un petit jardí cap al sud, al qual es baixa des del pis principal i galeria de la casa per una gran i espaiosa escala, en què hi ha tres glorietes, una amb taula, una altra amb un gronxador i un altra amb un estany de peixos i galliners per a paons, gallines de Guinea, tórtores i altres ocells; un pati quadrat a l’entrada de la possessió amb bancs i arcades de xiprers que fan molt bon efecte, i després un hort de fruiters amb sénia i una bassa, en la qual hi ha també peixos de colors i que serveix per a les oques i els ànecs. La situació d’aquesta finca és d’allò més favorable, ja que es domina pel nord fins a les muntanyes i pel sud fins a la mar.»

Gràcies a Rafael Viravens Pastor sabem que el 1876 la finca Bona Vista era propietat de l’aristòcrata Juan Roca de Togores y Carrasco (1801-1883), tercer comte de Pinohermoso. El comte es va casar el 9 d’octubre de 1838 a València amb Inés Sanz de Vallés y Monserrat, marquesa de Mascarell de Sant Joan, dama de la reina i de l’orde de Maria Lluïsa, i vídua de Joaquín León y Frías.

La família del comte pertanyia a l’alta noblesa. Els seus besavis paterns eren la princesa Isabel María Pío de Saboya i el seu espòs, Antonio Valcárcel y Pérez Pastor. Com a anècdota podem dir que va ser la seua tia, María Antonia Roca de Togores y Valcárcel, qui va heretar la finca La Princesa, situada també a Sant Joan, a la partida de Fabraquer.

Sabies que…?

El 1871, Juan Roca de Togores y Carrasco havia regalat la finca coneguda com a vil·la Ito al seu fillol Juan Viudes, moment en el qual es degué segregar de la finca Bona Vista per a poder materialitzar aquest obsequi.

A la mort del tercer comte de Pinohermoso va comprar la finca l’empresari suec Hugo Prytz Carter (1840-1904), que cap al 1870 s’havia establit a Alacant, on va desenvolupar una intensa activitat econòmica, especialment en el negoci de l’ametla de l’horta alacantina, i posteriorment va fundar una companyia elèctrica. La primera societat elèctrica alacantina va ser la denominada Sociedad Colectiva Prytz & Campos, creada el 1891. Els socis fundadors van ser Hugo Prytz Carter i Guillermo Campos Carrera, que van aportar a parts iguals un capital inicial de cent mil pessetes. Aquest dispendi mostra el nivell socioeconòmic que tenien aquests apoderats.

Hugo Pritz es va casar amb una alacantina, María Luis Antoine Larrea. A partir d’aquest moment, l’edifici va començar a denominar-se casa Prytz, i allí convidaven personalitats del món de la política, la cultura o la ciència, com Emilio Castelar, president de la Primera República, el 1873, Isaac Peral, inventor del submarí o l’escriptor Benito Pérez Galdós.

En el segle XX, la casa va ser reconstruïda entre els anys 1920 i 1930. L’entrada a la finca es fa a través d’una portalada modernista, projectada, potser, per l’arquitecte holandès Granzaurin. A pesar de les modificacions que s’hi ha fet, es mantenen elements ornamentals originals com la simulació dels carreus en els paraments exteriors. Destaquen també motius eclèctics d’arrel acadèmica en cornises, baranes i marcs motlurats, l’escalinata exterior d’accés al pis principal i la porta d’entrada, que forma una exedra amb volums i ornaments modernistes en ferro i pedra.

El febrer de 1932 n’era propietari Manuel Prytz Antoine, que l’havia heretada del seu germà Carlos. Al cap d’uns quants mesos, Manuel Prytz va donar la finca a l’ajuntament d’Alacant, amb la finalitat que servira d’allotjament per a les visites dels caps d’estat, propòsit que no es duria mai a terme.

Posteriorment, l’immoble passa a la Diputació Provincial d’Alacant a través d’una permuta. A partir del 1941 es va convertir en Granja Psiquiàtrica per a Dones. Després s’hi va construir l’Hospital Psiquiàtric Provincial, i això va comportar que la finca perdera el seu ús i s’abandonara. En aquell període va arribar a contenir un magatzem de pinsos, un colomar i un galliner. Aquest edifici està actualment inscrit com a monument d’interès local.