El conjunt està compost per diverses edificacions exemptes. La construcció principal acull l’habitatge, que s’assenta sobre un sòcol. Està format per un soterrani i dues plantes amb usos ben diferenciats. A la planta baixa hi ha les estances destinades als usos socials, mentre que a la segona trobem les alcoves on es desenvolupa la vida privada. En l’última planta, entre les cintres de l’estructura que suporta la coberta, es va habilitar una cambra. Les cobertes, de teula plana i de quatre aiguavessos, presenten una forta inclinació.

L’aspecte exterior del casalici té una configuració molt unitària, amb una gran homogeneïtat en el treball de les façanes. La composició de la casa es desplega a través d’un prisma amb coberta de tres vessants. El volum se subdivideix adossant a les façanes nord, sud i est dos cossos a manera de mirador. A més, la portada sud presenta una balconada correguda.

En la finca destaquen dues construccions menors. D’una banda, podríem estar davant del que originàriament va ser l’habitatge del propietari, habilitat posteriorment com a casa de servei. Aquesta construcció té dues plantes amb paviments i fusteries típiques de l’horta tradicional, cosa que fa suposar un origen més antic. D’altra banda, trobem una petita capella exempta d’estil neogòtic.

En el conjunt s’aprecia una important iconografia d’influència modernista, tal com mostra el tractament de les cobertes inclinades de teula plana, decorades amb una cresteria típica alacantina. Destaquen igualment els tapajunts i tapapersianes, els ampits de les balconades, les baranes de ferro colat i els marcs de les obertures.

La finca Mançaneta va ser propietat d’Antonio Campos y Doménech (1809-1887) i la seua esposa, Juana Carrera Bellón. El seu fill, Guillermo, va ser cofundador de la primera societat elèctrica alacantina denominada Sociedad Colectiva Prytz & Campos, creada el 1891. Juntament amb Hugo Prytz Carter –propietari de la casa Prytz– van aportar a parts iguals un capital inicial de cent mil pessetes. Aquest dispendi mostra el nivell socioeconòmic que tenien els dos apoderats. A partir del 1900, Guillermo Campos va viure a la finca Mançaneta amb la seua dona, Clementina Saludes Vasallo, la família de la qual posseïa grans propietats urbanes i finques rurals al barri dels Àngels d’Alacant.

Juana Carreras Bellón era una dona amb una intensa activitat benèfica. El 1869 formava part de la Junta de Beneficència. Des d’aquesta institució va influir per a millorar el funcionament de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits d’Orfes i Desemparats d’Alacant. En les primeres dècades del segle XX, la finca va pertànyer a Guillermo Campos. Durant la Guerra Civil fou destinada a llar d’infants de la Fundació Universitària Escolar (FUE).

Del jardí original solament se’n conserva una petita part. Està format per un camí ocult entre estructures de ferro cobertes amb plantes enfiladisses. La resta de zones enjardinades constitueixen actualment un bonic parc municipal, articulat per caminals que delimiten els parterres. Hi destaquen diversos bancs i jardineres ceràmiques. Però, sens dubte, els elements més interessants del parc són els arbres monumentals, com el drago, els margallons i dos ficus, que tenen més d’un segle d’antiguitat.