La finca Palmeretes, de planta quadrangular, té un cos en forma de torre i una terrassa correguda al sud-est. La planta baixa adquireix una forta personalitat gràcies a la porxada, erigida sobre esveltes columnetes de ferro colat que es prolonguen per a configurar els ampits de la terrassa. Les seues cobertes inclinades, amb cresteria ceràmica, disposen de grans volades que es recolzen sobre fines mènsules o permòdols de fusta. Els buits de les obertures i les línies dels forjats es matisen amb motius ceràmics. La fusteria mostra delicades persianes de llibret, i quan la gelosia de fusta està desplegada, es projecten ombres espectaculars sobre la façana. Tots aquests elements confereixen al conjunt arquitectònic un sofisticat dinamisme visual.

La casa disposa de dues plantes, una cambra d’escassa altura i un semisoterrani. Originàriament l’habitatge no disposava de banys ni de cuina. Els aliments s’elaboraven en una edificació contigua, també molt atractiva, però de característiques formals diferents de les de la residència. La posterior instal·lació de les cambres de banys va implicar una reestructuració de l’edificació. Si anteriorment l’escala es vinculava al saló principal, amb la reforma es va haver d’independitzar de les estances per a poder acollir els serveis higiènics, una peça indispensable per als estàndards del segle XX.

El conjunt es completa amb el que van ser uns bonics jardins amb escultures, pinacles i arbrat monumental. L’arquitecte Santiago Varela va escriure en la dècada dels vuitanta aquesta descripció dels jardins: «Reduït espai envoltat amb tanques de canya, de forma quadrangular, solcat per multitud de passejos asimètrics, que desemboquen en racons amb escultures de ciment, entre els passejos es disposen parterres vorejats de tanques d’oliveretes, i plantats de vivaços, com el rigorós heliotropi, marialluïsa, geranis, galzerans, i una infinitat d’arbustos. Entre l’arbratge dominen la palmera datilera, les washingtònies; destaca un drago canari de gran alçada, un gegantesc ficus afectat per les sequera i una sequoia, entre altres, a més dels dos pins pinyoners que donen ombra a la portalada d’accés, diverses xicrandes, i una pinada de reduïdes dimensions, en un lateral de la casa, a l’altre costat del camí del Tenderel, al costat del conjunt esmentat, i enfront de l’accés principal, hi ha l’ermita de la finca, envoltada per un autèntic palmerar de dimensions reduïdes, tot formant un conjunt força pintoresc.»


Els últims anys, la finca ha patit nombrosos saquejos i incendis, a més del robatori i destrossa de les escultures del jardí. La majoria de les portes i de les finestres han sigut forçades, la llibreria devastada i alguns llibres, cremats. La barana de la terrassa i escales han desaparegut. El primer pis també ha sigut víctima del foc. La finca, de titularitat privada, està pendent d’una actuació integral que restaure la casa, l’ermita i els jardins.

Sabies que…?

Enfront de l’arc d’entrada a la finca hi ha una porta situada entre pilars de pedra amb remats de formes eclèctiques típicament vuitcentistes. Davant seu, travessant el camí, trobem la capella d’estil eclèctic i influència francesa. Va ser beneïda el 1861 i està dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. Originàriament era un edifici exempt de planta quadrada, però una ampliació posterior va acabar conferint-li una terminació rectangular. La coberta de làmines de zinc en forma d’escates és una volta també d’estil afrancesat amb un llanternó central circular.

Al començament del segle passat, el seu propietari era Alfredo Salvetti. L’última ocupant va ser Ana Ballenilla Fajardo