El monestir de la Santa Faç està situat al cor de la pedania de Santa Faç, que es troba entre els termes municipals de Sant Joan i d’Alacant. Encara que el convent pertany administrativament a Alacant, està emmarcat en la jurisdicció de la parròquia de Sant Joan i molt vinculat al nostre poble. El primer monestir es va construir al final del segle XV, però la configuració actual data del segle XVIII, gràcies a l’obra dels arquitectes fra Francisco Cabezas i José Terol, i és d’estil barroc.

Segons explica la tradició, la relíquia de la Santa Faç va arribar a Sant Joan procedent de Roma gràcies als auspicis de Mossèn Pere Mena. Al camí de Lloixa, mentre es feia una pregària per a demanar les pluges que mitigaren la sequera, la relíquia va començar a plorar. L’autenticitat de les llàgrimes va ser verificada pel cavaller Guillem Pasqual. Després del succés van arribar les pluges, i també el reconeixement del miracle. Més tard, el mateix Guillem Pasqual cediria els terrenys on es va erigir el santuari en record de l’esdeveniment.

El 1518 la custòdia del temple va ser confiada a la germanes clarisses coletines de Gandia. Al costat del monestir es van construir dues torres defensives per a la protecció de les religioses i dels habitants del llogaret. Una de les torres, la de Santa Faç, encara es conserva. El 1590 es va construir l’antic retaule renaixentista, amb les imatges de sants franciscans, la Verònica i sant Joan Baptista entre altres, com també escenes de miracles de la Santa Faç.

En el segle XVII, el Consell de la ciutat d’Alacant va decidir construir un cambril per a allotjar la relíquia de la Santa Faç. En aquesta obra van participar els artistes Pere Joan Valero, Juan Conchillos i Josep Vilanova. La distribució arquitectònica i decorativa segueix la representació cosmològica de la Passió, amb la presentació de fets divins i humans, utilitzant les figures del cercle, unitat, eternitat i infinitat de Déu, i el triangle, essència trinitària de Déu. Segons Hernández Guardiola, és una de les obres més valuoses del barroc hispà.

El conjunt religiós que veiem avui dia és una construcció de planta de creu llatina coronada per cúpula de teula vidriada blava, solució típica del barroc valencià. Hi destaca la façana de l’església, l’única de tres cossos de la diòcesi d’Oriola-Alacant, en la qual apareix en el timpà una representació del miracle de les Tres Façs de la Santa Faç, mentre que en el segon cos apareix l’escut de la ciutat, i al capdamunt una fornícula amb la imatge de sant Francesc d’Assís que remata el conjunt.

Durant la Guerra Civil, el monestir va ser assaltat i gran part dels objectes i imatges foren destruïts. La Santa Faç i el cambril es van salvar gràcies a la intervenció d’alguns veïns com Antonio Santamaría i Vicente Rocamora. Durant tota la guerra, la relíquia va estar guardada en la Diputació Provincial, i se li va tornar a retre culte al cap de tres anys en la finca El de Marco, on es va portar en secret per a celebrar-hi un acte religiós i poder-la venerar durant unes quantes hores. Actualment el monestir es troba en un estat de conservació excel·lent i està en projecte la seua declaració com a Bé d’Interès Cultural.

Sabies que…?

L’autenticitat de la relíquia i els seus fets miraculosos han sigut molt debatuts i estudiats des del segle XV. El 1525 la Santa Seu va aprovar els miracles de la Santa Faç i la pregària pròpia, i li va concedir culte. No obstant això, a partir del segle XVII i durant el XVIII, amb l’auge de la Il·lustració es va produir la coneguda «Disputa il·lustrada de la Santa Faç». Entre els qui van debatre sobre la Santa Faç hi havia Gregori Mayans o el degà Martí.

La Santa Faç ha sigut una relíquia pelegrina a la ciutat d’Alacant i a l’horta al llarg dels segles amb motiu d’epidèmies, guerres o celebracions. Els trasllats a Sant Joan han sigut constatats. Entre els més recents hi ha els del quart centenari el 1889, un el 1913 per la sequera o el que es va fer el 1989 amb motiu del cinquè centenari, efemèride en la qual també va ser portada a Benimagrell i a Mutxamel. L’última volta que la Santa Faç va visitar l’església de Sant Joan Baptista va ser el 2014, amb motiu del 525 aniversari del Miracle de la Llàgrima.

La romeria de la Santa Faç se celebra anualment des del segle XVI entre la ciutat d’Alacant i el caseriu. Inicialment aquest acte tenia lloc el 17 de març, però en el segle XVIII es trasllada definitivament al segon dijous de Pasqua, dia en què es continua celebrant. En l’última dècada, l’esdeveniment s’està convertint en una data clau per a adolescents i universitaris, que aprofiten el pelegrinatge per a celebrar l’última gran festa del calendari, abans de la clausura de curs que precedeix els exàmens finals.