La finca Pedro José, hui Jutjat de Pau, alberga una de les empremtes més rellevants que la Guerra Civil ha deixat al paisatge alacantí: un refugi antiaeri de tipus túnel protagonista del capítol final del conflicte.

Finca Pedro José

Aquest tipus de construccions, gràcies a la modificació de la llei de patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana, són hui considerades com béns immobles de rellevància local, i per tant, estan protegides. Fins fa no molts anys, aquestos refugis es trobaven ocults, però gràcies als treballs de recuperació i divulgació de la Memòria Històrica podem conèixer aquestos elements, testimonis silenciosos dels episodis dels que foren protagonistes.

refugioPedrojose

A pesar que la ciutat d’Alacant va ser l’objectiu dels bombardejos a causa de la seua condició de ciutat de rereguarda republicana durant el conflicte, Sant Joan d’Alacant, com a centre geogràfic de l’Horta alacantina,  va ser enclavament de diversos refugis de caràcter privat en finques decomissades per militars. Dins d’aquestes es troba la Finca El Rellotge, ocupada pel General José Miaja. A més, Sant Joan d’Alacant fou també destí d’aquells alacantins que, atemorits, fugiren cada nit agafant el tramvia per a pernoctar en les localitats veïnes de l’Horta alacantina, episodi conegut com “la columna de la por”.

La localització del refugi antiaeri de la finca Pedro José ha sigut possible gràcies al treball d’investigació etnogràfica. Aquest estudi ens ha permés saber que al començament de la contesa, la finca va ser decomissada a la família Ivorra, la qual es va tindre que traslladar a una altra i aquesta es va convertir en la residència del tinent de carrabiners José Muñoz Vizcaíno, qui va manar construir el refugi antiaeri sota la vivenda. Entre les fonts orals consultades, destaquen l’última propietària de la finca, Carmen Ivorra, i la filla de la casera de la finca, Rafaela Baeza Seva, qui van realitzar una descripció de com recordaven l’estructura i amb quantes entrades comptava.

A partir d’aquesta informació va ser possible començar la fase d’intervenció en 2016 i 2017 dirigida mitjançant una actuació arqueològica de localització de les entrades i excavació d’aquest, cosa que ha desvelat un refugi antiaeri amb tres entrades: la primera, en la façana principal de la vivenda; la segona, en la part posterior, i una tercera encara sense localitzar amb exactitud però que es coneix que estaria connectada amb la bodega de la casa. Aquesta entrada, segons les fonts orals, era de grans dimensions, i seria la principal.  Les altres dues entrades han sigut excavades desvelant les escaleres i el corredor central.

L’estància central del refugi compta amb un rebost i un petit relleix. A més, s’ha descobert un graner tancant el corredor que comunicaria amb la bodega. Aquest graner va ser construït en la postguerra, quan la família Ivorra va tornar a la finca. També s’han trobat alguns elements que indicarien la presència d’un enllumenat en l’interior del refugi.

refugioPedrojoseMés enllà de les seues característiques arquitectòniques, aquest refugi destaca perquè va ser l’escenari de l’últim capítol de la Guerra Civil: el canvi de poders de la capital alacantina, una claudicació diplomàtica que segellaria el final del conflicte. El representant de Falange en Alacant, José Mallol Alberola, es va encarregar de negociar amb el Tinent Coronel de Carrabiners José Muñoz Vizcaíno per organitzar un desenllaç de la Guerra Civil incruent en la província. Aquesta negociació es va produir a la bodega del refugi amb una sèrie d’entrevistes entre tots dos. Una vegada les autoritats alacantines abandonaren la ciutat, José Muñoz va adquirir el càrrec de governador militar, fent-se el traspàs efectiu en una oficina de la capital. José Mallol per la seua part, va adquirir el càrrec de governador civil estant al comandament fins a l’entrada de les tropes a la ciutat. Gràcies a l’autobiografia de Mallol, “La Estampida” (2000), s’han pogut documentar aquestos esdeveniments històrics, entre altres publicacions de gran rigor històric com la publicació d’Aldeguer i Santo (1999), “Alicante, 1939”.

Als últims anys, amb motiu de la posada en valor de les empremtes del patrimoni defensiu i bèl·lic que han perdurat fins als nostres dies, ha propiciat que governants local prenguen consciència en la seua localitat sobre el potencial turístic i educatiu que aquestos recursos tenen en la contribució dels valors simbòlics identificatius d’un territori. Sens dubte, el refugi de la Finca Pedro José reuneix aquest potencial a més de ser l’únic excavat en l’actualitat al municipi. És, per tant, lògica la proposta de posada en valor i museïtzació d’aquest. Amb aquesta proposta es vol aconseguir una major comprensió històrica i un coneixement del territori que comparteixen Alacant i Sant Joan durant el període de la Guerra Civil. Així, el refugi Pedro José passaria a formar part com a parada essencial d’una ruta sobre el patrimoni defensiu de la Guerra Civil entre ambdues localitats amb la finalitat d’oferir un turisme alternatiu al sol i platja tan característic de la Costa Blanca.