La tradició dels Reis Mags es basa en el passatge bíblic de l’adoració a Jesucrist per aquests reis després del seu naixement en el pessebre de Betlem. Els Reis Mags, coneixedors dels plans de l’Herodes de matar tots els xiquets amb la intenció d’assegurar-se el tron eliminant el possible messies, arriben al pessebre seguint una estrela i ofereixen a Jesús, or, encens i mirra, símbols de la condició reial, divina i humana de l’infant.

Si bé la festa se celebra el 6 de gener, la vespra és quan la celebració arriba al punt culminant en la coneguda com Nit dels Reis Mags. Aquesta nit és habitual a tot Espanya la celebració de la cavalcada de reis, una desfilada en la qual els protagonistes són Melcior, Gaspar i Baltasar sobre carrosses, cavalls o camells, acompanyats per vistosos seguicis i per altres personatges bíblics, costumistes o animats amb un clar regust familiar o infantil, ja que els xiquets són els protagonistes de la festa. Les cavalcades van començar al final del segle XIX, especialment a Alcoi, on es data per primera vegada el 1866, ciutat que competeix per aquest honor amb Barcelona.

A Sant Joan, la cavalcada va començar fa una colla d’anys per iniciativa de la parròquia, i en l’actualitat és una de les cites més esperades del calendari. Dies abans de l’arribada de Ses Majestats, el carter reial passa per Sant Joan d’Alacant per a recollir les cartes dels xiquets i d’alguns majors amb les seues peticions de regals i desitjos. Però el moment més esperat és el dia 5 a la vesprada, quan per fi ens visiten els reis, que arriben de maneres molt diferents, fins i tot més d’una volta en helicòpter.

La desfilada parteix des de la plaça de la Constitució i arriba fins a la plaça de l’Ajuntament, on habitualment Ses Majestats d’Orient fan l’ofrena al xiquet Jesús, sant Josep i la Mare de Déu en un escenari disposat en la plaça a aquest efecte, o a l’interior de l’església, on són rebuts per les campanades, la música i els focs artificials. També dirigeixen un discurs als xiquets presents que els esperen ansiosos per a poder veure’ls, escoltar-los, conèixer-los i fotografiar-se amb ells. En la desfilada participen nombroses persones de col·lectius festers, culturals i musicals del municipi. Els Reis Mags, a més, visiten aquesta nit i l’endemà els malalts i personal de l’Hospital de Sant Joan, així com d’altres residències de gent gran per a portar l’afecte i l’esperit nadalenc a aquestes persones.

Després de la cavalcada, els xiquets tornen a casa emocionats i es giten després de menjar-se el tortell per a, en despertar, obrir ansiosos els regals.

Les famílies i grups d’amics es reuneixen per a compartir aquesta nit el sopar en el qual mai falta com a colofó l’esperat tortell de Reis, moltes vegades acompanyat d’un delicios xocolate calent. Alguns situen aquesta tradició del tortell en època romana i la vinculen als Saturnals que van ser sincretitzats amb el Nadal. Altres els situen en l’edat mitjana. La veritat és que aquestes postres tan típiques són fonamentals en qualsevol celebració del dia de Reis i a l’interior no falten mai les sorpreses, com figures diminutes que acompanyen la del rei i la temuda fava seca; qui se la troba, haurà de pagar el tortell, mentre que la persona que trobe el rei haurà guanyat la corona daurada de cartolina que decora el centre del tortell. Durant aquests dies, els obradors, forns i pastisseries de Sant Joan d’Alacant pugnen per elaborar el tortell més deliciós.

Fiestas

Sabies que…?

La vesprada del 5 de gener era molt esperada pels xiquets de Sant Joan que, organitzats en colles, arreplegaven bona cosa d’utensilis vells metàl·lics com ara olles i cassoles que unien amb cordes per a arrossegar-les pels carrers mentre feien sonar botzines, tubs de canya i xiulets i cantaven cançons infantils. Quan arribaven a la plaça de Maisonnave els majors els obligaven a desfer aquella improvisada desfilada estrident i els xiquets fugien abandonant els muntons de ferralla enmig del carrer conscients de les seues malifetes.