La Fira de Santa Faç se celebra entorn del dijous posterior a la huitava de Pasqua (dos dijous després del Dijous Sant), dia en què la ciutat i l’Horta d’Alacant celebren la festa de la relíquia i commemoren el miracle de la Llàgrima esdevingut el 1489.

monjasRomeria des d’Alacant

Es tracta d’una cita anual obligada amb una gran tradició i que s’ha anat adaptant amb el pas del temps fins als nostres dies. Els actes principals es viuen el dijous, quan se celebra la romeria amb la rèplica de la Santa Faç, que parteix a les vuit del matí des de la Cocatedral de Sant Nicolau o l’Ajuntament d’Alacant, i després de travessar part del nucli antic, recorre la carretera general 332 fins a arribar al Monestir de la Sant Faç. Alguns pelegrins van vestits amb la brusa típica de llaurador i un mocador al coll amb disseny de quadres amb els colors blanc i blau. Un altre element essencial són les vares de canyes amb romer que acompanyen el caminant. La comitiva oficial amb les autoritats civils i eclesiàstiques ix des de la Porta Negra de la Cocatedral de Sant Nicolau i porta una rèplica de la relíquia.

San Antoni del PorquetHi participen famílies, grups d’amics, associacions i representants festers, acompanyats per la dolçaina i el tabalet, nanos i gegants com el Nicolauet i la Remeiets, que porten els noms dels patrons de la ciutat.

És curiosa i interessant la predisposició diversa dels assistents. Algunes persones van resant, altres cantant, altres parlen i altres beuen, especialment els més joves, que competeixen els últims anys per portar el carro més decorat i carregat de beguda. A mitjan camí, prop d’una finca coneguda com el de Diez, es fa la paraeta o descans dins del terme municipal d’Alacant, en el qual els participants en la romeria consumeixen rotllets d’anís i mistela, obsequi d’una associació coneguda com a Pa i Dolços.

Santa fazDes d’allí continuen la caminada fins al llogaret de Santa Faç. La majoria dels pelegrins entren en el monestir, encara que altres fan cap als camps propers, Sant Joan o la platja. Els carrers de Santa Faç estan sempre plens de gent i de vida gràcies a les parades típiques de la fira que tradicionalment són una part fonamental de la celebració.

La comitiva oficial s’introdueix en el monestir fins a arribar al cambril per a extraure’n la relíquia. Per a fer-ho se segueix un protocol establit per disposició del rei Carles II, en què s’han d’utilitzar quatre claus per a obrir el tabernacle o sagrari on hi ha la Santa Faç, dues claus custodiades per l’Ajuntament d’Alacant, i les altres dues, per l’abadessa del monestir. El secretari municipal llig l’acta que comença sempre amb la fórmula: “En la molt il·lustre i sempre fidel i heroica ciutat d’Alacant […] es van reunir el Molt Il·lustre Capítol de la Santa Església Cocatedral de Sant Nicolau i les autoritats municipals.”. L’encarregat d’obrir el tabernacle és un regidor de l’Ajuntament d’Alacant elegit com a síndic de la Santa Faç. Una vegada la relíquia és extreta del cambril, i acompanyada de crits i súpliques de misericòrdia, és traslladada a la plaça i col·locada en l’altar on se celebra la missa de la romeria, que conclou amb la benedicció del poble amb la Santa Faç.

SANTA-FAZUna vegada acabada la missa es torna a col·locar la Santa Faç en el cambril, on comença una incessant desfilada de pelegrins, devots i curiosos que passen per davant de la relíquia en una interminable filera que es repeteix durant els tres dies següents.

La fira

La jornada és festiva i molt completa i és habitual menjar aquest dia pels voltants del llogaret, en les parades de la fira, a l’ombra de pins i xiprers o acampant en els camps propers, entre oliveres i garrofers gaudint d’un dia típic en què els reis de la gastronomia són la truita de creïlles, la carn amb tomata fregida, les sardines, la saladura, l’embotit o les faves, integrants del típic almorzaret alacantí. Molts tampoc perdonen la paella, especialment de carn i verdures, ben regada amb vi alacantí. Entre les postres, i convertits en un producte habitual de la fira, no poden faltar els dàtils, el torró i el massapà, sempre acompanyats amb el vi dolç.

Les paraetes de la fira presenten una gran varietat, i destaquen especialment les d’artesania tradicional com les de terrissa produïda a Agost, que sempre han estat situades davant del monestir. Botijons, xiuladors, campanetes i innombrables objectes de decoració artesanal ocupen aquestes parades regentades per diverses generacions de famílies. També són tradicionals les parades de torró i dolços típics, en les quals mai falten gossets de massapà, pa de dàtil o panfígol, torró de núvia o coques d’ametla. No obstant això, els xiquets, com han fet des de sempre, continuen decantant-se per les pomes de caramel, el cotó de sucre o la canya dolça. Altres parades habituals a la cita són les de dàtils, on se’n poden trobar de tots els colors, procedència, naturalesa i sabors; les d’artesania de fusta, on destaquen els típics gaiatos de diverses mides, o les d’olles, cassoles o paelles. I evidentment hi ha també una gran varietat de parades d’articles religiosos especialment dedicats a la Santa Faç, que aquests dies competeixen amb la petita botiga de les germanes clarisses a l’interior del monestir. Per a completar el quadre de la fira no poden faltar mai tómboles amb premis assegurats, xurreries, establiments portàtils de restauració, on podem menjar o picar alguna cosa, i la fira d’atraccions amb els cotxes de xoc, catifes voladores, calderes diabòliques, simis gegants i trens fantàstics.

Romeria des de Sant Joan.

Tot aquest caràcter festiu es prolonga com hem dit fins al diumenge següent, dia en què hi acudeixen més persones. Aquest dia, des de Sant Joan parteix la romeria que arranca de la plaça de la Constitució i recorre l’antic camí de Lloixa per on va transcórrer la primera peregrinació del 1489. Molts veïns hi participen, especialment els membres de les penyes i representants de les festes acompanyats per la dolçaina i el tabalet. No falta la típica paraeta a mitjan camí amb la mistela i els rotllets corresponents. Després de recórrer tot el camí, la comitiva arriba a Santa Faç i s’entremescla en l’ambient de la fira, que aquest dia continua plena de visitants, molts procedents de localitats de la resta de les comarques alacantines.

santa fazSabias que…?

La celebració de la fira va provocar importants conflictes entre la ciutat d’Alacant i la llavors universitat de Sant Joan i Benimagrell entorn de la jurisdicció dels termes de cada localitat. En el cas de Santa Faç sempre hi va haver problemes amb la delimitació territorial, i en nombroses ocasions es van produir incidents, com el 1772, quan les autoritats d’Alacant van demandar l’alcalde i agutzil de Sant Joan per entrar portant les vares jurisdiccionals en la fira de la Santa Faç per a reclamar la jurisdicció fins a la paret del monestir, tal com havia establit una divisió prèvia. El plet es va saldar a favor de Sant Joan, ja que es va sancionar la demarcació fins a la paret del temple el 1780.

En l’actualitat es manté aquesta mateixa divisió entre els termes de Sant Joan i Alacant, de manera que la pedania de Santa Faç està dividida entre els dos municipis. La majoria de les parades de la fira s’assenten dins del terme municipal de Sant Joan d’Alacant.