La Setmana Santa a Sant Joan d’Alacant és una de les celebracions locals més antiga de que tenim constància, allà cap al segle XVII. Existeixen documents que demostren la devoció popular en la processó del Divendres Sant per la imatge d’un Crist, probablement el de la Pau, entorn de l’any 1637. En el segle XVIII està confirmada l’existència de les imatges de Jesús Natzarè i la Santíssima Mare de Déu de la Soledat, mentre que en el segle XIX apareix ja informació de l’existència de la Mare de Déu dels Dolors i el Sant Sepulcre. I és en el segle XIX, concretament en 1883, quan el mestre Juan Goñi compon Los siete dolores de la Virgen, una composició polifònica única, que el poble de Sant Joan ha conservat fins a l’actualitat.

El 1920 es va incorporar la imatge de Jesús lligat a la columna. També existia en aquells anys la imatge de Sant Joan de la Palma. En les primeres dècades del segle XX, la Setmana Santa consistia en una sèrie d’actes litúrgics i devocionals, entre els quals destacava el Cant dels Dolors, que es cantava tots els dies del Septenari fins al Divendres de Dolors.

El 1936 es van destruir la pràctica totalitat de les imatges a causa de la Guerra Civil (tan sols es va salvar la Mare de Déu de la Soledat) i va ser en els anys quaranta quan la parròquia de Sant Joan Baptista va renovar la majoria de les talles desaparegudes, a les quals va afegir noves imatges com Nostra Senyora de la Caritat (tallada al final del segle XVIII).

En la segona meitat del segle XX va renàixer l’esperit per rellançar la Setmana Santa, van tornar a celebrar-se processons, es van recuperar tradicions com el Cant dels Dolors i es van constituir més confraries (Santa Dona Verònica, el 1992, i Jesús Lligat a la Columna i Nostra Senyora dels Dolors, el 2007).

La creació el 1981 de Junta de Confraries (actual Junta Major de Confraries i Germandats de la Setmana Santa de Sant Joan d’Alacant) va ser l’espenta definitiva per a assentar les bases del que avui dia és la Setmana Santa de Sant Joan d’Alacant.

En aquells anys vuitanta, amb el suport fonamental del rector Carmelo Dávila, comença a funcionar la Junta de Confraries, amb l’objectiu de coordinar i organitzar els actes de la Setmana Santa. Des de llavors es reforcen els actes i celebracions, i se’n recuperen algunes d’antigues, com el Cant dels Dolors, que va tornar a sonar el 1997 i ho fan fins ara.

Precisament, i en homenatge a Carmelo Dávila, el març de 2015 s’inaugura la Casa de la Setmana Santa Carmelo Dávila, un edifici municipal on la Junta Major guarda, conserva i protegeix tot el patrimoni religiós que ha reunit la Setmana Santa de Sant Joan durant segles.

En l’actualitat, la Setmana Santa de Sant Joan d’Alacant es compon de nombrosos actes i celebracions, tant de caràcter cultural com religiós. En la part cultural destaca la presentació del llibre i cartell anunciadors (que ha superat les vint-i-cinc edicions), l’Exposició de Fotografies de la Setmana Santa d’Espanya (que s’acosta a les trenta edicions), el Concurs de Fotografia (que es convoca des de fa set anys) i el pregó de la Setmana Santa.

En la part litúrgica, els actes principals comencen el Dissabte de Passió amb el Cant dels Dolors. Al final de l’acte, seguint la tradició, els músics i cantors reben una dotzena d’ous, i els sacerdots, dues dotzenes. L’endemà, Diumenge de Rams, se celebra la processó amb la imatge de Jesús Triomfant i es beneeixen les palmes i rams en la plaça de la Constitució. El Dimarts Sant té lloc la Processó del Silenci amb les imatges de Jesús lligat a la columna i la Mare de Déu dels Dolors, en un ambient de recolliment.

El Dijous Sant a la vesprada se celebra la missa de l’Últim Sopar i posteriorment, es fa el trasllat al monument en la capella del Crist, decorat amb palmes, rams d’olivera i un tapís. A la nit té lloc un viacrucis per la localitat. El Divendres Sant a la vesprada se celebren els oficis en l’església, i després té lloc la processó del Sant Enterrament, en la qual participen les imatges del Natzarè, la Verònica, la Dolorosa, el Santíssim Crist de la Pau, la Caritat, el Sant Sepulcre, una creu guia i la Soledat. Al final de la processó, en la porta de l’església té lloc la benedicció amb la imatge del Santíssim Crist de la Pau, igual que el 14 de setembre.

El Dissabte Sant a la nit té lloc la Vigília Pascual en l’església, amb la renovació del foc i l’aigua, i finalment el Diumenge de Resurrecció se celebra la Processó de l’Encontre amb la Mare de Déu dels Dolors i el Santíssim Sagrament sota pal·li. En el moment de la trobada, repiquen amb força les campanes, es llancen coets i centenars d’al·leluies de colors envaeixen el cel. Llavors es retira el vel negre que tapa la cara de la Mare de Déu en senyal de dol, que se substitueix per una rosa blanca com a símbol de la resurrecció. Així es posa el punt final a la Setmana Santa.

Sabies que…?

A començament del segle XX, el Diumenge de Rams obria la Setmana Santa amb les celebracions d’aquest dia. El Dijous Sant, després de la celebració de la missa al matí, s’habilitava el monument en l’altar major de l’església. Des d’aquest moment, les campanes deixaven de sonar i eren substituïdes pels sons de la matraca. A la nit es representava l’arrest de Jesús a l’Hort de les Oliveres, i per a fer-ho es preparaven per espais com el jardí de la finca La Concepció. Després, es tornava a l’església, i davant del monument, es pronunciava un sermó. En aquest acte participava un grup d’homes vestits de soldats romans, que també acompanyaven la processó escortant la imatge del Sant Sepulcre.

L’endemà, Divendres Sant, se celebrava el sermó de les Set Paraules i els oficis. L’església quedava a les fosques per a recordar la mort de Crist i els sacerdots, donaven colps amb maces a molts elements i objectes per a crear la sensació d’estrèpit i així recordar la tempesta i el terratrèmol que, segons la tradició, van seguir la mort de Crist. A poqueta nit se celebrava la processó rogació del Divendres Sant o dels Caraputxos amb les imatges abans esmentades, que eixia de l’església i arribava fins a l’ermita de Benimagrell, la qual era presidida pel Santíssim Crist de la Pau que, sota pal·li, tancava el seguici acompanyat per centenars de fidels que clamaven misericòrdia.

L’endemà, Dissabte Sant o de Glòria, al matí se celebrava la resurrecció de Crist. A les deu del matí amb un repic de campanes s’anunciava el moment, i per a celebrar-lo, la gent trencava plats i objectes ceràmics, mentre molts homes, des del camp, disparaven les escopetes amb l’objectiu de donar per acabat el silenci previ per la mort de Crist. A més, es beneïa l’aigua i tots acudien amb els seus pitxers i cànters per a endur-se-la.

Finalment, el Diumenge de Pasqua, al matí se celebrava la processó de l’Encontre amb les imatges de la Inmaculada i del Santíssim Sagrament, que es trobaven a la plaça de Maisonnave. Una vegada acabada la processó, la jornada seguia com tots els diumenges, amb el mercat habitual.

Amb l’esclat de la Guerra Civil es van destruir totes les imatges que hi havia en l’església, que eren les que participaven en les celebracions de la Setmana Santa. Això va obligar a fer noves talles processionals una vegada acabat el conflicte. Les primeres que es van recuperar, el març de 1940, van ser les del Santíssim Crist de la Pau, realitzada per l’escultor José María Ponsoda, i Jesús Natzarè, obra d’Enrique Bellido. Poc temps després van arribar les de la Mare de Déu dels Dolors i el Sant Sepulcre. La Mare de Déu de la Soledat, una imatge del segle XIX, va ser donada per una família que la guardava en sa casa. Al llarg del segle XX es van produir la resta incorporacions, com la Mare de Déu de la Caritat, una petita imatge coneguda com la Xicoteta, que es guardava en una casa privada. En aquests anys es van reorganitzar i es van refundar totes les confraries, cadascuna encarregada de tenir cura de la seua imatge.

Si bé durant les dues dècades següents a la Guerra Civil, les celebracions es van mantenir de manera semblant a les anteriors a la guerra, en els anys seixanta es van produir moltes alteracions, especialment en la processó del Divendres Sant. A causa de la pressió de moltes persones que demanaven que la processó seguira l’ordre lògic dels fets ocorreguts en la Passió, el Santíssim Crist va deixar d’eixir al final per a situar-se entre la Mare de Déu dels Dolors i la Caritat, i d’aquesta manera va perdre el lloc principal de presidència que tenia des dels orígens de la processó. Un altre fet important va ser la construcció de l’N-332, que va enderrocar part del barri de Benimagrell i va fer impossible que el recorregut penitencial arribara fins allí.

El 1993 es va incorporar a la processó del Divendres Sant la imatge de la Santa Dona Verònica, utilitzant una petita imatge que hi havia en l’església fins que, el 1996 es va beneir la nova talla realitzada per Valentín García Quinto. L’any 2000 es va beneir la imatge de Jesús Triomfant, que participa tots els anys en la processó del Diumenge de Rams. L’última incorporació ha sigut la imatge de Jesús lligat a la columna, l’any 2009.