La torre és massissa en la seua planta baixa. A l’interior s’accedia a través d’una escala manual que comunicava amb la primera planta. D’aquesta manera es millorava la defensa de la fortalesa en cas d’atac. Des de la primera planta es pot pujar a la segona, i des d’aquí a la terrassa de coberta. La base és de maçoneria arrebossada i les cantonades estan fetes amb carreus de reforç. La torre té unes quantes espitlleres a diferents nivells en totes les façanes. Hi ha una capella en el conjunt que conserva pintures amb al·legories a la justícia divina, les virtuts teologals i diversos angelots.

L’edificació residencial s’articulava a partir d’un gran vestíbul que encara manté dos arcs de mig punt. Cap a la part esquerra hi ha un magatzem que també era utilitzat com a estable. Al fons de la planta baixa estaven les dependències del servei de la casa. L’espai superior era el destinat als senyors de la finca. Hi ha un semisoterrani que conserva el celler, espai molt important on s’elaboraven nombrosos vins. En la part posterior de la casa hi havia una gran bassa d’aigua, corrals i almàsseres.

Completaven la finca extensos horts d’oliveres, garrofers, figueres, ametlers i fruiters, regats amb l’aigua procedent de la fillola d’Ansaldo, integrant de la xarxa de séquies de l’Horta d’Alacant.

La finca rep el nom de la família Ansaldo, que procedia de Gènova i va arribar per primera vegada a Alacant durant la conquesta en el segle XIII, moment en què va rebre diverses possessions a Almoradí. En el segle XV, una part de la família es trasllada a Cartagena (Múrcia), atreta per les condicions socioeconòmiques de la ciutat, mentre que una altra part emigrarà a Amèrica. Ja en el segle XVII, la família s’assentarà definitivament a Alacant, on es dedica a l’activitat comercial, especialment a l’exportació de vins.

En aquests moments la municipalitat té plantejades diferents propostes per a abordar la restauració i la posada en valor de la finca Ansaldo com a espai d’ús cultural o com a centre d’interpretació de les torres de l’horta. El conjunt està declarat Bé d’Interès Cultural.

Sabies què…?

Juan Agustín Ansaldo, el fundador de la finca, era visitador reial i tenia nombroses possessions arreu de les comarques d’Alacant i a la ciutat. Era tal el seu estatus, que es va guanyar el dret de ser enterrat en la col·legiata de Sant Nicolau d’Alacant. El fill de Juan Agustín, a qui deien Henrique Ansaldo, va obtenir el càrrec de jurat en cap del Consell de la ciutat a Alacant. El llinatge de la família està ple de personatges il·lustres, com Agustín Ansaldo, fiscal del rei a l’Horta d’Alacant en el segle XVIII. Un altre personatge insigne de la família va ser Ignacio Ansaldo, que es convertiria en capità de les milícies urbanes en la guerra del Francès a Alacant.

El 1852 naix en la finca Ansaldo Manuel Gómiz, que seria alcalde d’Alacant entre 1890 i 1893. Manuel Gómiz era descendent de la família, però el fet d’haver nascut en la finca va ser determinant perquè el sobrenomenaren d’Ansaldo. La ciutat d’Alacant li va dedicar un passeig al costat del mar el 1893. En la finca es va col·locar una placa avui desapareguda en record d’aquest personatge. El senyor Gómiz era un dels majors contribuents de la província d’Alacant. El 1977, Manuel Montesinos Gómiz, un dels últims descendents de la família i alcalde d’Alacant en la postguerra, va vendre la finca a una promotora immobiliària.

El conjunt és ara propietat municipal. Nombroses associacions ciutadanes, com Camins de Sant Joan d’Alacant i Lloixa, contribueixen amb visites guiades i publicacions especialitzades a mantenir viu el seu record. El que passarà en el futur amb la finca Ansaldo també depèn de les accions compromeses de ciutadans anònims. Quan recórregues Sant Joan no deixes d’acostar-te a veure el que un dia va ser la finca Ansaldo.