Si observem el límit entre l’Hospital Universitari i la carretera, encara són visibles les restes d’aquell camí, poblat per xiprers i buguenvíl·lees meravelloses. Avançant cap a La Cadena apareix l’ermita, i al costat s’alça la torre amb el seu vell rellotge de sol en la façana. Es tracta d’una construcció prismàtica, de base rectangular i plint o ressalt de la base, rematada per una motlura. Està construïda amb carreus a base de murs de càrrega travats amb morter de calç i grava. La torre té tres pisos i diverses obertures, finestrells i dues balconades en el segon pis, a més d’un semisoterrani. El vell casalici està adossat a dues de les seues quatre cares. La finca té un segon rellotge de sol no visible des del carrer.

Aproximant-nos al final del condomini trobem un arc de carreus que servia d’entrada a la finca. Es tracta d’una peça molt interessant que va ser desplaçada del seu lloc original. Antigament era el punt d’arrancada d’un recorregut que portava fins a l’habitatge. L’arcada va estar desmuntada durant anys fins que va ser reconstruïda en l’emplaçament actual, al costat de la rotonda d’accés a l’Hospital Universitari de Sant Joan d’Alacant. L’arc va ser durant dècades un punt de proveïment d’aigua per als veïns de la Santa Faç. Això va ser possible gràcies a la instal·lació d’una petita aixeta que s’hi va col·locar el 1938, any què es va portar l’aigua potable a Sant Joan.

La construcció de la nova avinguda ha comportat la desconnexió entre la finca i els camps adjacents, però encara així es conserven els horts del límit sud-est. A més, la finca té un bonics jardins amb parterres, xiprers i pins. A l’entrada podem observar un drago centenari i un exemplar d’araucària també centenari, amb una inclinació del tronc tan remarcable com la seua ostensible altura.

La finca pertanyia a la família noble dels comtes de Rojas. Aquesta família procedia de la ciutat de Burgos i va tenir un paper crucial en la conquesta d’Al-Andalus, i posteriorment, alguns membres d’aquest llinatge s’establirien a Alacant i València.

Destaquen importants personalitats pertanyents a la família, com José Miguel de Rojas y Pérez de Sarrió (1786-1833), tercer compte de Casa Rojas, mestrant de Sevilla i pintor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando. Es pot esmentar també José María de Rojas y Canicia (1819-1895), quart comte de Casa Rojas, cavaller de Calatrava i mestrant de València. Entre els nascuts a Sant Joan i batejats en la seua església destaquem Rafael de Rojas y Galiano (1852-1936), cinquè comte de Casa Rojas i marquès d’Algorfa, que seria posteriorment assassinat al començament de la Guerra Civil.