projecte-cuablanca

L’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Joan ha posat en marxa un projecte capdavanter per a la recuperació d’aus comunes que consta de tres línies d’actuació: la recuperació de l’oreneta cuablanca, la protecció d’aus comunes i l’educació ambiental.

Per què?

El terme municipal de Sant Joan d’Alacant es caracteritza per ser un territori de tradició rural, raó per la qual la biodiversitat de les espècies vegetals i animals està íntimament relacionada amb el camp. Però a causa del gradual cessament de l’activitat agrícola i de l’expansió urbanística dels últims anys, la població d’animals, sobretot, ha anat minvant. Per a fer-hi front s’han posat en marxa una sèrie d’accions amb l’objectiu d’ajudar a conservar els ocells característics de la zona.

L’àrea de Medi Ambient ha vist la necessitat d’harmonitzar l’espai urbà amb la millora de les condicions ambientals que garantisquen la permanència d’espècies comunes que tradicionalment nien al municipi, i d’aquesta manera contribuir a restablir la biodiversitat característica del territori.

Com?

Per a la realització d’aquest projecte s’han dissenyat les tres línies d’actuació principals esmentades i s’ha treballat en els aspectes fonamentals de cadascuna. S’ha elaborat el Projecte Ambiental de Recuperació de l’Oreneta Cuablanca, i amb el suport d’un biòleg s’ha confeccionat el cens d’aquest ocell al municipi 

cens-oreneta-cuablanca-sant-joan-dalacant

L’oreneta cuablanca (Delichon urbic) (en house martin)

És un ocell migratori originari d’Europa i Àsia, que pertany a la família de les orenetes, estesa pràcticament per tota la península Ibèrica. Té un característic plomatge bicolor, negre blavós a les parts dorsals, llevat del cridaner carpó blanc, i blanc pur a la panxa. També hi ha falcies amb el carpó blanc, però les parts ventrals són més fosques.

És un ocell menut, d’uns catorze centímetres, amb ales molt llargues i potes molt curtes, bec petit i amplis gargamells, que viatja milers de quilòmetres per a niar i tenir les seues cries en àrees en què abunden els insectes voladors. El fet que es puga menjar prop de mil insectes al dia fa que es tracte d’una espècie insectívora que ajuda a controlar les plagues d’insectes en zones humides, i aquest és un altre dels motius pels quals és fonamental conservar-la.

L’oreneta cuablanca té un vol lent i destre. Es posa en cables i sol volar a més altura que les orenetes comunes. Encara que originalment niava en els penya-segats i coves, ara fixen els nius de fang sobretot en volades i balconades d’edificis, en ponts i també en penyals, a una altitud molt variable.

El seu període de migració va des del febrer-març, moment en què arriben a Europa, fins al setembre-novembre, i passen l’hivern al sud d’Àfrica.

Aves
Caja-nido para asegurar la perviviencia y reproducción del avión común en Sant Joan d’Alacant

Sabies que…?

Reclam: txirrp. És una espècie molt gregària amb un cant més breu i menys variat que el de l’oreneta comuna, amb notes raspants.

Practiquen la monogàmia. Normalment nidifiquen en petites colònies. Els nius, construïts amb fang, acostumen a estar pràcticament tapats, llevat d’una petita entrada a la part superior. Són nius que difereixen dels de l’espècie comuna, que els construeix a base de palla en interiors. Ponen de tres a cinc ous blancs de 19 mm, algunes vegades amb un fi espurnejat roig. Incuben tots dos progenitors durant 14 o 16 dies i l’eclosió és sincrònica.

No cria a les Canàries on és comuna en pas.

Com que és una espècie molt freqüent als centres urbans –els exteriors dels edificis són els llocs més comuns on construeixen nius fets de fang–, la campanya ambiental de recuperació té com a principal acció crear cinc zones de fang en diferents punts del municipi on es concentren aquests ocells, que casualment han escollit com a llar els centres educatius CEIP Rajoletes i CEIP Lo Romero, i el  tossal del Calvari, a la zona del cementeri municipal, per a facilitar aquesta tasca de construcció.

Conservació de la biodiversitat

A més d’aquesta aposta pel Projecte Ambiental de Recuperació de l’Oreneta Cuablanca, s’ha començat a treballar en la col·locació de caixes niu en els espais verds de Sant Joan, construïts a partir de palets reutilitzats, amb la finalitat d’atraure espècies com el totestiu o el teuladí. Aquests ocells comuns no estan a recer de l’amenaça que comporta la falta de condicionament dels centres urbans.

La conservació de la biodiversitat de Sant Joan d’Alacant és un treball que no tindria sentit si no s’amplien horitzons i es comença a conscienciar la ciutadania que hi ha certes espècies que necessiten el nostre respecte i la nostra atenció per a garantir-ne la supervivència. És per això que aquesta campanya té un caràcter pedagògic però també sostenible. Amb aquesta voluntat s’ha creat el programa + Sostenible + Sant Joan, amb iniciatives com Llars Verdes, Reforestació, Horts Urbans Ecològics, la Setmana de la Mobilitat, la Volta amb Bici, la Green Week i la Mostra de Cinema de Medi Ambient.

Nius d'Oroneta a Sant Joan