No hi ha millor manera d’entrar en contacte amb el que ens envolta que recórrer a peu l’espai que pretenem descobrir. Caminar ens permet observar, admirar el que veiem, imaginar i somiar i, com diu Rubio Remiro: «L’acte del caminar ens fa pensar i construir un món propi que oscil·la entre el real i l’imaginat.»
Sant Joan d’Alacant, cruïlla de camins des del segle XIII, ofereix avui al caminant un gran nombre de trams de camins històrics de l’horta pertanyents al que antigament encara era la ciutat d’Alacant, que tenia un amplíssim terme municipal beneficiat per l’assentament i la repoblació cristiana després del domini islàmic.
Camins com el de Lloixa, les primeres referències del qual el descriuen ja en aquell segle XIII i que formava part de l’antiga connexió entre la ciutat d’Alacant i la de Xàtiva, una de les principals vies de transport terrestre per al comerç i la producció agrícola. I altres que es van formar més tard per a donar lloc a un gran entramat de vies de comunicació, els principals encreuaments de les qual es van situar en el que avui és el terme municipal de Sant Joan. Les rutes cap a València per l’interior, cap a la Vila Joiosa per la costa, cap al port d’Alacant, cap a Mutxamel i Xixona i cap al Campello i Busot dibuixaven els camins històrics que encara avui pot recórrer el caminant en els trams que travessen el terme municipal de Sant Joan, gràcies a la protecció que els empara arran de l’aprovació de l’últim Pla General Urbanístic.
A la vora d’aquests camins es van consolidar els primers nuclis de població, les infraestructures de reg, les torres de refugi i defensa, les ermites i les cases de camp i vil·les de l’horta. Un patrimoni que, a pesar d’estar molt minvat per la impotència d’alguns dels propietaris i la descontrolada depredació urbanística, encara en els nostres dies ens permet gojar i fer-nos imaginar com era la vida en aquelles èpoques.
Caminar per Sant Joan ens farà sentir que som part del que observem; defensors de les torres, llauradors que hi busquen refugi, barons, marquesos o simples habitants de l’horta. Ens farà somiar en grans casalici, ens permetrà doctorejar per damunt de les tanques, observar detalls i saludar o parlar amb les persones que trobem mentre fem via.
Els camins històrics de Sant Joan, un espai del territori que pot ser recorregut amb la finalitat de recuperar les empremtes del passat, permeten al caminant admirar diferents elements patrimonials construïts entre els segles XVI i XIX. En els seus recorreguts podrà trobar les torres de l’horta, com la torre Bonança, Salafranca, Ansaldo i La Cadena. Les finques, cases i vil·les residencials de la noblesa i la burgesia alacantina: La Concepció, Mançaneta, el d’Abril, La Princesa, el de Belon, Palmeretes, Sant Jordi, Santa Anna, Caputxo… Ermites com les de Santa Anna (Salafranca), el Calvari, vil·la Flora (Lloixa), Palmeretes, Mare de Déu del Roser (Fabraquer) o Mare de Déu de Loreto.
Els principals camins històrics que podem recórrer a través de diferents itineraris els trobem a les partides de Lloixa i Salafranca; camí de Lloixa, del Serení, les vies pecuàries com l’assagador de la Coix i l’assagador de Sant Joan. A Fabraquer, camí de Palmeretes, el Campet, camí del de Marco, el reial de la Vila Joiosa, assagador de Benimagrell. Entre La Princesa i el de Belon, el camí de la Princesa, l’assagador de Sant Joan, el camí del Fondo, el Cantalar, el de la venta del Primo.
Caminar és un hàbit saludable, redueix el risc de depressió, proporciona benestar emocional i ens fa somiar desperts. T’encoratgem a fer camí amb nosaltres!.