El Canto de los siete dolores de la Virgen és una obra musical polifònica, que el mestre basc Juan María Goñi López de Munaín va compondre a Sant Joan el 1883, i que més de 130 anys després es continua cantant en l’església de Sant Joan Baptista el Dissabte de Passió, com a inici oficial de la Setmana Santa santjoanera. Aquesta pregària d’harmonies senzilles combina la part religiosa amb la part històrica i cultural, ja que, amb el pas dels anys, s’ha convertit en el llegat més important de la música religiosa i popular de Sant Joan.
Cada Dissabte de Passió, unes hores abans del Diumenge de Rams, la Junta Major de Confraries i Germanors convida al Cant dels Dolors els cantants de l’Orfeó Sant Joan i els instrumentistes de la Societat Musical la Pau (en els últims anys han actuat un grup d’alumnes del Conservatori Professional de Música ‘Vila de Sant Joan’). Prop d’un centenar d’intèrprets, que cada any són dirigits per un músic o director convidat per la Junta Major, que ofereix la possibilitat de participar en la direcció d’aquesta pregària a un artista destacat.
Amb independència de qui n’és el director, el que no canvia és que els dolors s’interpretaran davant de tot el poble, i que, com és tradicional, des de fa més de cent anys, el sou que es pagarà als músics és una dotzena d’ous. Això sí, els sacerdots en porten dues dotzenes.
Les dades sobre la primera representació del Cant dels Dolors daten de finals del segle XIX. Originalment es cantaven a capella i no es té certesa que cap instrument o grup instrumental, del qual s’hagueren perdut les partitures, acompanyara les veus, en concret, per veus greus. A través de la informació de l’Arxiu Parroquial, la imatge de la Mare de Déu del Dolors es venera en la nostra església a partir de 1830, la qual cosa suggeriria l’augment de la devoció per la tradició dels Dolors. Coneixem en el poble dues composicions diferents realitzades pels mestres Francisco Senante Laudes i Juan María Goñi López (1822-1884). La composició del mestre Senante és probablement més antiga, però la que s’interpreta en l’actualitat és la del mestre Goñi, compositor basc, natural de Salvatierra (Àlaba) que va viure a Sant Joan els anys finals de la seua vida i va ser director de la Banda Musical de Sant Joan des de 1877 fins a la seua mort (va morir precisament el 1884, possiblement poc després d’estrenar el Cant dels Dolors el 1883).
Per tant, els Dolors es van interpretar des de la seua creació fins a la dècada dels setanta, a excepció dels anys de Guerra Civil, durant la Setmana de Passió, prèvia a la Setmana Santa. En els anys 70 van deixar de sonar, però el 1994 la Junta de Confraries va impulsar-ne la recuperació mitjançant el testimoniatge d’algunes persones, com ara Dolores Caturla Antón o Antonio Climent Ferrándiz, gràcies als quals es va poder recuperar la part vocal. Aquest últim, llavors director de la banda de música, va fer-ne la nova instrumentació basada en l’original segons els records i antigues partitures. Els Dolors van tornar a sonar el 22 de març de 1997, Dissabte de Passió, en l’Església Parroquial amb la participació de l’Orfeó Sant Joan i la Societat Musical La Pau. El 2002, l’ex director de l’Orfeó Sant Joan, Alberto Alcaraz Pastor va realitzar l’adaptació a quatre veus mixtes i banda, que és com les interpreta en l’actualitat el mateix Orfeó i una secció de la Societat Musical La Paz.
¿Sabíes qué?
La devoció popular pels Dolors de la Mare de Déu s’inicia en tota la cristiandat al voltant de l’edat mitjana. Com a part de la devoció van aparèixer uns cants associats que s’interpretaven durant la Quaresma i la Setmana Santa, al costat de la resta d’actes piadosos i devocionals, com eren els cultes i les processons amb les imatges de la Passió. En l’antic Regne de València algunes dades situen aquests cants en el segle XVI. L’obra, originalment, presentava unes característiques molt similars a les d’altres Dolors a la Verge, enquadrats en la tradició mariana europea popular, íntimament emparentada amb el Viacrucis, i l’origen dels quals es troba en la baixa edat mitjana. Amb una estructura predominantment homofònica, amb unes harmonies senzilles, carregades de lirisme i descrites en to menor, els elements de cada estació (dolor) es troben descrits en la Bíblia (Evangelis) seguint els moments més dramàtics de la vida de Maria. El Canto de los siete dolores de la Virgen està basat en episodis bíblics dels Evangelis: la profecia a Simeó, la fugida a Egipte, la pèrdua de Jesús en el temple, la trobada amb Jesús camí del Calvari, Maria al peu de la Creu, la mort de Jesús i la sepultura de Crist.