Situada a la partida de Fabraquer, al costat del camí real de la Vila Joiosa, es té constància que la finca Caputxo existia ja en el segle XVII, però podria haver sigut construïda abans. Des de llavors ha sigut la residència a l’Horta d’Alacant dels barons de Finestrat. La seda i els vins produïts en aquesta finca tenien tal fama, que van ser exposats com a articles emblemàtics alacantins en la Gran Exposició de Londres de 1851, on ens van oferir diverses botelles de vi i una madeixa de seda, del cinquè baró de Finestrat.
El llinatge dels barons de Finestrat es vincula a la finca Caputxo des dels orígens. El primer baró de Finestrat, Jacint Forner i Bernabeu, juntament amb la seua dona, Jacinta Talayero i Torres van celebrar en l’oratori de la finca la boda de la seua filla, la segona baronessa de Finestrat, Josepa Forner i Talayero (1661-1718), que hi va contraure matrimoni amb el prestigiós jurat d’Alacant, Josep Pasqual del Pobil i Gisbert, cèlebre per la seua defensa de la ciutat d’Alacant des del baluard de Sant Carles durant el bombardeig per mar de l’armada francesa el 1691. Des d’aquell enllaç, la fertilitat de la família ha sigut la tònica dominant, ja que els barons de Finestrat solien tenir uns deu fills per cada generació, com a mínim fins a mitjan segle xix.
Durant la primera meitat del segle XVIII, la finca Caputxo va ser propietat de l’alacantí cinquè baró de Finestrat, José María Pascual del Pobil y Guzmán (1777-1864). El 1816 va contraure matrimoni en l’oratori de Caputxo amb la valenciana Esperanza
Estellés y Cervera, amb qui va tenir catorze fills. Una de les filles, Concepción Pascual de Pobil Estellés, la tretzena, acabaria residint en la finca a la qual donaria el nom, La Concepció, situada en la zona urbana de Sant Joan d’Alacant.
La finca Caputxo està composta per uns seguit de construccions que s’han anat adossant a la principal, a més d’altres edificacions repartides per la finca. És possible reconèixer encara l’edificació més antiga amb característiques del segle XVIII, com les cobertes inclinades amb dos vessants i les volades amb ixents pronunciats, tapajuntes de fusta retallada i teula plana. A la planta baixa hi ha un passatge que comunica l’interior d’aquesta edificació amb el pati i que permet independitzar els treballs agrícoles dels domèstics. Les façanes en ocres són el resultat de diferents transformacions al llarg de les centúries. La finca original va ser dividida en dues parts, una es troba habitada i en bon estat, mentre que l’altra està abandonada i molt deteriorada. L’oratori o capella no es conserva.
En la planta noble se situen les estances destinades a la vida social, mentre que en el pis superior trobem les habitacions destinades a la vida privada. Al llarg de les últimes dècades del segle XX, l’estructura d’aquesta finca s’ha anat modificant per a incloure diferents habitatges unifamiliars, en un dels quals va residir el cèlebre arquitecte del segle XX Juan Guardiola Gaya. “Català d’origen, de formació acadèmica i de caràcter, desenvolupa pràcticament tota la seua obra professional a les comarques d’Alacant, ja que des del moment en què arriba a Alacant (1959) exerceix ininterrompudament la seua professió des dels estudis del carrer de Sant Francesc, del carrer de Girona, a Alacant, i de la seua finca, Caputxo, a Sant Joan d’Alacant”. Juan Guardiola va rehabilitar les cavallerisses i altres dependències d’emmagatzematge. Sobre les mateixes cavallerisses, mantenint una part i afegint-n’hi una altura de nova, Guardiola va construir la seua casa estudi en què viuria fins que va morir l’octubre de 2005. A Juan l’apassionaven els jardins i les espècies exòtiques amb les quals va rehabilitar els de Caputxo, i d’aquesta manera va aconseguir que la vegetació acollira, atrapara i amagara els diferents cossos edificats.
El jardí de Caputxo sempre ha sigut un dels més famosos ja des d’antic, travessat per dues sendes en forma de creu, amb un estany al centre i zones vegetals de gran interès. En l’actualitat conserva una infinitat d’exemplars protegits d’espècies com la surera, el xiprer, la carrasca, el ficus, l’om, el pi, el roure, la iuca, el lledoner i un llarg etcètera. Antigament hi havia un capritx o petita construcció que es destinava a l’esbarjo dels usuaris del jardí.
Aquesta bonica finca, juntament amb l’assagador de Benimagrell, configuren un dels quatre camins que dóna nom al mític enclavament. Aquesta zona és una de les poques de Fabraquer que encara conserva camps de conreu. Però el gran període de bonança de l’agricultura alacantina va ser a mitjan segle XIX, quan el cultiu de la vinya era en plena expansió. En aquella època, propietaris de grans extensions de l’horta, com els de la finca Caputxo, van ampliar la superfície agrària dedicada al cultiu del raïm. Estimulats per la demanda i els alts preus «van artigar una multitud d’erms, van arrancar arbres i van cobrir de vinyes fins als mateixos tossals». La comercialització dels productes derivats de la vinya estava principalment en mans de les cases de comerç estrangeres, que distribuïen en els mercats anglesos i francesos vi fondellol d’Alacant, el raïm de Xixona o la pansa de Dénia.
La qualitat del vi d’Alacant era tan alta que tenia una demanda tremenda a l’exterior. Per això, quan es va celebrar la Gran Exposició de Londres el 1851, el govern espanyol va elaborar un catàleg amb els productes espanyols que assistirien en representació del país. El Ministeri de Comerç va seleccionar tots els productes agrícoles alacantins: l’ametla, l’espart, la barrella, i el més destacat, el fondellol.
Sabies que…?
El tercer baró de Finestrat, Nicolás Pasqual del Pobil y Forner (1692-1771), es va casar amb l’alacantina Vicenta Rovira y Salafranca i van tenir tretze fills. El segueix en la línia el quart baró, Francisco Pasqual del Pobil y Rovira, que es va casar a Madrid amb María Magdalena Guzmán y Soler, amb qui també tindria tretze fills. La seua filla Vicenta Pasqual del Pobil y Guzmán va morir en la finca Caputxo i va ser sepultada en la Santa Faç.
L’alacantí cinquè baró de Finestrat, José María Pascual del Pobil y Guzmán (1777-1864) i la seua dona Esperanza Estellés y Cervera, van tenir catorze fills. Viravens, en la seua crònica publicada el 1876, esmenta com a propietaris de la finca Caputxo el fill del baró Emilio Pascual del Pobil y Estellés (1830-1902) nascut a la finca, i el seu cunyat, Juan Pasqual de Bonanza y Roca de Togores, que seria alcalde d’Alacant, casat amb la senyora María Josefa.
El germà José Pascual del Pobil y Estellés es va casar amb Rosa Martos Postestad i van tenir el sisè baró de Finestrat, José María Pascual del Pobil y Marcos, que va ser president del Sindicat de Regs de l’Horta d’Alacant fins al 1879.
Emilio Pasqual del Pobil y Estellés va ingressar en la Reial Armada i va obtenir plaça en el Col·legi Naval Militar el 1846. Sent tinent de navili va comandar el guardacostes San Fernando en aigües de Filipines. Va fer la volta al món en la corbeta Ferrolana, i el 1890 era comandant de Marina d’Alacant. Es va casar en primeres núpcies amb Elisa Wallace y Dugraise, el 1859, i en segones núpcies amb la seua cunyada María Luisa Chicheri y Arsú, el 1866, a la ciutat de Roma.
El fill del segon matrimoni Emilio Pasqual del Pobil y Chicheri es va maridar amb Concepción Sandoval y Bassecourt (1864-1904). La néta, Concepción Pascual del Pobil y Sandoval, va contraure matrimoni el 1891 amb Nicolás Franco Bahamonde (germà del general).
D’altra banda, Francisco Pasqual del Pobil y Estellés (1829-1863) es va casar amb María Luisa Chicheri y Arsú (1839-1916), el 1862, a Alacant. Tres anys després que faltara ell, María Luisa contrau matrimoni amb el seu cunyat, Emilio. D’aquell segon matrimoni, el fill dels dos va contraure matrimoni amb María Victoria Ravello Sánchez, i d’aquest matrimoni naixerà Isabel Pascual del Pobil y Ravello, que serà la segona esposa del germà del general Franco, Nicolás.
Es dedueix, per tant, que la néta de María Luisa Chicheri y Arsú, Isabel Pascual del Pobil y Ravello, es casa després de dos anys de la mort de la seua altra néta, Concepción Pascual del Pobil i Sandoval el 1930, amb el mateix home, l’inspector general del Cos d’Enginyers Navals i Ambaixador d’Espanya, Nicolás Franco. Per tant, Nicolás va poder gaudir de la finca Caputxo des del seu primer matrimoni el 1924 fins que mor el 1977. En el seu traspàs a Madrid, el van acompanyar al sepeli la seua dona i fill Nicolás Franco Pascual de Pobil, nebot del general Franco i uns quants familiars més, així com un grup d’alts oficials de l’Armada.
Nicolás Franco Pascual del Pobil va tenir un important paper al final del franquisme, quan va contribuir al primer acostament de Joan Carles, nomenat cap de l’Estat, perquè era amic seu de la infància i alhora era el nebot de Franco, amb Santiago Carrillo, que vivia exiliat a França. Joan Carles sabia que després de la mort del dictador era necessari un camí que conduïra Espanya cap a la democràcia, de manera que estava intentant contactar amb el líder comunista i encetar les primeres converses en pro de la concòrdia.