En els seus orígens, la finca La Concepció era una casa de camp. Actualment és un edifici de planta quadrada i tres altures, amb usos ben diferenciats. La planta baixa es destinava a la vida social dels senyors i acollia els salons i la cuina; en la primera planta s’allotjaven els dormitoris, i en l’última hi havia una cambra, actualment condicionada com a estança domèstica. La casa va ser objecte de diferents transformacions durant el segle XIX, període en què aquesta mena d’habitatges se solien reformar per a compatibilitzar els usos agraris amb els espais representatius propis de la classe noble i la nova burgesia. L’actual saló, format per un gran espai, era originàriament un vestíbul típic de les cases tradicionals de l’horta. L’escala es desplega en un espai autònom, en què destaca un aljub amb brocal.
Com a elements ornamentals cal esmentar els marcs de les obertures verticals, compostos per motlures planes d’algeps. En l’aspecte constructiu cal remarcar els paviments hidràulics del segle XIX, situats a la planta baixa, disposats en mosaic amb formes geomètriques. També les fusteries de la planta superior, que probablement daten dels últims anys del segle XVIII. Les cobertes amb dos vessants són de teula corba.
En el seu moment s’accedia a la finca per una cancel·la amb pilars de pedra ben treballats, en els quals es recolzen les portes de ferro. Actualment, el clos perimetral de la finca ha sigut eliminat, de manera que l’element d’entrada ha quedat exempt. Una recent tanca coberta amb bruc envolta aquesta edificació, catalogada com a Bé de Rellevància Local.
Els jardins es configuren mitjançant una sèrie de parterres al voltant de les façanes nord, est i oest, amb pins de gran alçada, palmeres i un eucaliptus centenari. En el límit est de la finca hi ha un ficus de més de cent anys, inclòs en el catàleg municipal d’arbres protegits. Els jardins de la finca Mançaneta també formen part del magnífic parc públic, que disposa d’un ampli pàrquing i gronxadors infantils.
La finca La Concepció va ser propietat de Concepción Pascual de Pobil Estellés, nascuda a Sant Joan a la finca Caputxo. Filla del cinquè baró de Finestrat, José María Pascual del Pobil y Guzmán (1777-1864), la seua mare es deia Esperanza Estellés y Cervera. Es va casar el 1855 amb Juan Gallostra y Frau, metge militar, natural de la Garriga, i no van tenir descendència.
Durant la Guerra Civil, La Concepció es va destinar a hospital de sang de l’Aviació. En l’actualitat és propietat d’una empresa que té com a objectiu convertir-la en un hostal.
