Aquesta construcció consta d’un cos central de planta pràcticament quadrangular i de tres altures. En les façanes est i oest s’adossen dos cossos d’un únic pis, que formen dues grans terrasses en la primera planta. Està construït en murs de càrrega disposats en sentit est-oest que divideixen l’interior en tres crugies. En el centre de la casa hi ha la caixa d’escales que articula els tres pisos de l’immoble. L’escala està il·luminada per un llanternó central que sobreïx en la coberta.
En les quatre façanes, ben compostes i resoltes, domina el principi de simetria. La façana principal mira al jardí. Està orientada a llevant, i destaca el cos central amb un eix vertical. Hi ha tres obertures de diferents altures en cadascuna de les plantes, i una balconada central en la primera. El cos central té una coberta de quatre vessants, de teules planes amb un característic color verd que dóna una forta personalitat a la casa. Les volades són molt pronunciades, reforçades per permòdols de fusta sota peces ceràmiques. Les ales que formen les terrasses laterals tenen la coberta plana, delimitades per una original balustrada ceràmica.
Davant de la casa s’alça la imponent pinada, articulada per grans parterres matisats amb xiprers. Entre els arbres hi ha algun safareig amb aigua i un pedestal amb un bust escultòric. El conjunt forma part de la Residència de Pensionistes Ferroviaris, institució que avui dia ja no estableix l’obligatorietat d’haver exercit aquest ofici, de manera que el lloc es converteix en una alternativa interessant si volem gaudir de la jubilació en un lloc bucòlic, governat per la pau i la calma.
