La casa de Belon de Fora és al costat del camí de la Princesa. L’edifici té dues parts construïdes en èpoques diferents. La més antiga es podria datar en el segle XVIII i la resta seria del segle xx. Les peces principals es troben al costat d’un pati al nord-oest i davant d’una pinada amb exemplars monumentals al sud-est. La pintura original en ocres vermellosos i groguencs ha sigut substituïda pel blanc amb motlures i marcs en ocre.
La casa de Belon d’Enmig data del segle XIX. És una senzilla construcció color salmó de dos pisos d’altura, coberta amb teulada de dos vessants i amb un pati posterior. Les obertures de la porta i les finestres mostren una forta verticalitat. A la planta noble té un petit balcó de ferro forjat. La façana principal està abrigada per una arbreda de pebrer bord que projecta ombra sobre el conjunt.
El de Belon de Dins és una interessant construcció que conserva totes les característiques de les cases de camp de l’horta alacantina. El conjunt està format per un habitatge central de tres plantes que té adossades dues construccions. La planta baixa està ocupada pel vestíbul, en què destaca el paviment ceràmic caracteritzat per dues esses dibuixades sobre el material encara cru. L’escala té un ampit elaborat en ferro forjat. En la primera planta se situen les estances nobles disposades en la façana principal, orientades a llevant i amb vista al jardí. Els dormitoris se situen en els cossos laterals. En la façana principal regeix la simetria, que ordena en cada planta les obertures emmarcades en groc sobre fons blanc. Els buits són molt verticals en el pis principal, amb diversitat de solucions en els acabaments superiors: d’arc rebaixat en el pis inferior, allindanats en el principal i en els cossos laterals, o de mig punt en la cambra.
Al costat de l’accés a la finca hi ha una petita capella de planta rectangular. També hi ha un pou situat en el vestíbul, i davant de la casa trobem el jardí, amb arbustos de diferents espècies i una arbreda composta per un garrofer de dos-cents cinquanta anys, una buguenvíl·lea de dos-cents anys, un lledoner de vora cent anys, a més d’una pinada de pi blanc, un pi pinyoner, dos lledoners i unes quantes palmeres datileres. Es dóna la circumstància que les tres construccions s’orienten al sud-est davant d’importants masses de vegetació que configuren el jardí i projecten ombres sobre la façana principal.
Al començament d’aquest segle es va construir el ramal de la via CV-800 que va acabar desvinculant definitivament el Belon de Dins dels seus germans de Fora i d’Enmig. Si bé la construcció d’aquesta via ha sigut un important avanç per al poble per la possibilitat de reduir els problemes de circulació, també ha comportat la fragmentació definitiva de la finca El de Belon, consolidant la lenta però continuada desaparició d’un teixit agrari que no fa tantes dècades donava sentit a aquestes construccions.