La finca Morote és una magnífica peça de l’arquitectura rural tradicional que podem situar en el trànsit dels segles XVII al XVIII, quan el seu epònim, Pere Morote, va rebre de mans del comte de Vilafranquesa el domini útil de les terres i una tanda d’aigua de la bassa d’origen islàmic de la partida d’Orgègia, al terme d’Alacant.
La finca Morote constitueix en si mateixa un valuós museu de l’antiga Horta d’Alacant. El cultiu que s’hi treballa és el d’oliveres centenàries, ametlers, cereals, vinyes de diferents varietats que es van recuperar de la zona i el cultiu hortofructícola.
La finca Morote, a més de les tradicionals dependències de l’habitatge, té una variada col·lecció d’eines per a llaurar i per a altres tasques. Disposa d’una moderna almàssera i una altra antiga en ús, amb dos cups per a calcigar el raïm i un celler amb bótes de gran antiguitat, on es continua elaborant vi a partir de les varietats autòctones de raïm. Actualment el conjunt de la finca està declarat Bé de Rellevància Local.
Al començament del segle XX, en plena crisi de la producció vitícola a conseqüència de la plaga fil·loxera, la família Morote va solucionar aquesta desgràcia salvant els vinyers de la finca gràcies a l’adquisició a Castalla (l’Alcoià) de ceps de vinyes híbrides sobre les quals es van empeltar les varietats autòctones, i d’aquesta manera poder protegir unes vint varietats. La resta de vinyers de l’horta van sucumbir a la plaga, amb la consegüent pèrdua de tota la producció de vi fondellol. El cas curiós va ser que petites vinyes de fondellol situades en terrenys de secà a la partida de la Condomina o en finques del cap de l’Horta no es van veure afectades per la plaga.
La finca Morote, oasi de la cultura tradicional en un entorn sotmès a fortes pressions urbanístiques, és l’expressió viva de la forma de vida tradicional que alimentava el sistema de regadiu de l’horta alacantina, i posa de manifest l’extraordinari valor d’aquest centenari sistema i dels elements culturals que hi estan vinculats. A tot això cal afegir el seu valor mediambiental i natural.
Són conegudes les diferents activitats agrícoles en el transcurs de trobades culturals i etnològiques que duen a terme els actuals propietaris en col·laboració amb la Universitat d’Alacant, basades en la trilogia mediterrània. La sembra amb forcats tirats per cavalleries, la sega a mà, la trilla del cereal, la verema, la calcigada o xafigada del raïm, l’elaboració del vi o la posada en marxa de l’antiga almàssera (1690) per a obtenir oli tirada per una cavalleria són activitats que ens transporten a treballs de segles passats.
