La festa de Maria Auxiliadora se celebra el 24 de maig. Es tracta d’una devoció i advocació cristiana molt antiga que va arrancar en el segle III, gràcies a l’influx d’alguns pares de l’Església com Sant Joan Crisòstom. La seua difusió va ser progressiva, especialment en l’ambient de situacions com la del Concili de Trento. No obstant això, la reformulació de la devoció contemporània va sorgir arran de la súplica del papa Pius VII a la Mare de Déu durant la captivitat a la qual va estar sotmès per Napoleó. El pontífex va ser alliberat el 24 de maig de 1814 i això va provocar que dedicara aquest dia a Maria Auxiliadora. La propagació d’aquesta advocació mariana estaria molt ràpid a càrrec dels salesians fundats per Don Bosco que van crear, en honor de la Mare de Déu, esglésies, hospitals i escoles. La imatge de la Mare de Déu es representa sempre amb el xiquet als braços, vestida amb els colors rosa i blau i portant els atributs reials com la corona i el ceptre reial, segons la va imaginar el mateix Don Bosco.
L’origen de la devoció a Sant Joan cal situar-lo en la figura d’Eloisa Loiznaz, que va establir el sistema de capelles domiciliàries a la vila, un procediment pel qual una petita capella mòbil amb la imatge de la Mare de Déu anava rotant per les cases de diverses persones. Es coneix que almenys des de principis del segle XX hi havia aquest costum. No obstant això, no va ser fins a 1999 quan es va establir a Sant Joan d’Alacant una devoció més forta cap a Maria Auxiliadora. En aquell any un grup de dones de Sant Joan van acordar crear una associació al poble a manera de filial de la veïna població del Campello que existia des de molt temps arrere. Per primera vegada es va celebrar la festa entorn de l’onomàstica de la Mare de Déu amb epicentre al barri de Canyaret, on residien diverses d’aquestes persones promotores de la nova festa. En molt poc temps, la festa va créixer i es va consolidar, i el 2002 l’associació es va independitzar de la del Campello. Coincidint amb aquest fet, es va batejar la plaça existent al barri com de Maria Auxiliadora, i s’hi instal·là un xicotet cassetó amb un mural ceràmic de la Mare de Déu. Poc després es va realitzar una nova imatge que va ser col·locada en la capella del Rosari de l’església Parroquial.
En l’actualitat, la festa es perllonga durant el cap de setmana posterior al 24 de maig i consisteix en diversos actes que comencen amb l’enllumenat extraordinari del barri en la vesprada del divendres. No falten a les nits revetla i música en directe i, durant el dia , cercaviles amb banda de música o colla de dolçaina i tabalet. Els actes principals són els religiosos, entre els quals destaca sobretot la romeria en la vesprada del diumenge, moment en el qual la Mare de Déu recorre els carrers del barri del Canyaret, engalanats per a l’ocasió amb banderes, cobertors en les balconades, tests, flors i murta o romaní escampats pertot arreu. En l’acte no falta la música i l’acompanyament de fidels i devots de la Mare de Déu al costat del suport de totes les entitats festeres de Sant Joan. L’acte finalitza amb el sorteig de la capella domiciliària de la Mare de Déu, que, com antany, continua visitant les cases de les persones que s’inscriuen per a poder fer-ho. La Mare de Déu és traslladada a la casa i es disparen focs artificials que són el colofó de la celebració.