Sant Joan d’Alacant està prop de tot. El nostre municipi té tot allò que un visitant pot desitjar. Estem prop de la platja, prop de la muntanya, prop de la capital, Alacant, i prop de les veïnes poblacions del Campello, Mutxamel, Sant Vicent del Raspeig, Busot i Xixona.
La història del nostre poble està íntimament lligada al Camp d’Alacant. Des de temps immemorables aquest territori s’ha dedicat a conrear la terra, però és a partir del segle XVI quan comença a forjar-se el nostre període més pròsper. Això va ser possible gràcies a la construcció d’una colossal obra d’enginyeria, el pantà de Tibi. Es tracta de la presa més antiga d’Europa i està vinculat a una xarxa de canalitzacions de reg que distribuïa les aigües del riu Montnegre per tota la comarca de l’Alacantí.
Les séquies eren l’eix vertebrador del paisatge de l’horta. El seu traçat determinava la configuració urbana del poble, alguns carrers com el carrer Major o la Maigmona van nàixer seguint la séquia Major. Fruit d’aquell sistema hídric vinculat a l’horta també es va desenvolupar un impressionant conjunt patrimonial, compost per torres defensives i ermites, finques i cases, des de la baixa edat mitjana fins al segle XIX.
Les torres de l’horta es distribuïen estratègicament pel Camp d’Alacant i es comunicaven amb les torres de guaita de la costa. Es van construir per a prevenir la població de la vila dels atacs de la pirateria barbaresca, molt freqüents des de mitjan segle XV fins al segle XVII. Per tant, la xarxa de torres servia per a protegir els llauradors i els senyors de l’horta. Les torres que encara es conserven a Sant Joan d’Alacant són les conegudes com a torre Ansaldo, La Cadena, Salafranca i Bonança. A més, la veïna Alacant encara té dinou torres, i Mutxamel tres, tot i que n’hi havia moltes més, que han desaparegut a conseqüència dels creixements indiscriminats de les poblacions. Tot el conjunt defensiu de les torres està declarat Bé d’Interès Cultural.
El sistema d’horts, séquies, cases i torres es vertebrava a través d’una xarxa de camins. Antigament el municipi estava travessat per dues importants vies, la de Xàtiva i la de Silla, que es bifurcaven al centre del poble, on actualment convergeixen la plaça de Maisonnave amb el carrer de l’Església. Avui dia cap d’aquelles vies de comunicació passa ja per dins del poble.
Durant segles es treballava intensament per a garantir l’estat de conservació de les infraestructures hídriques de l’horta, com la séquia Major, els braçals, llits descoberts i els ponts que els travessaven. El mercat de l’aigua de reg provinent del pantà de Tibi es feia a la plaça de Maisonnave, en la porxada del bar Pepe.
La seua proximitat a la ciutat d’Alacant va determinar el caràcter residencial de Sant Joan, on moltes famílies acabalades hi van establir la seua segona residència, especialment durant el segle XIX. Nombroses personalitats de l’alta societat alacantina van viure en les finques i cases situades a Sant Joan, com per exemple Emilio Castelar, Benito Pérez Galdós i Isaac Peral. El poeta Ramón de Campoamor y Campoosorio residia amb la seua dona en la finca O’Gorman, on va escriure alguns dels seus meravellosos poemes. Testimoni d’aquells temps fervorosos són les finques i cases que encara queden en peu, algunes amb un valuós interès arquitectònic: el d’Abril, La Cadena, Bona Vista o casa Pritz, La Pau, La Princesa o Palmeretes, per esmentar-ne només unes quantes. La princesa Pío i el seu espòs i primogènit, el comte de Lumiares, van residir en la finca La Princesa, on s’elaborava el vi fondellol.
El segle XX ha sigut testimoni del creixement urbanístic de la població, afavorit per la proximitat a la ciutat i a la platja, que ha impulsat el desenvolupament cultural i social. La creació d’associacions culturals, esportives i festeres han permès conservar la nostra identitat. La dràstica reculada de l’activitat agrícola ha donat pas a nous sectors econòmics vinculats als serveis, a l’oci i la cultura. A més, Sant Joan d’Alacant es relaciona íntimament amb el benestar i la salut, ja que acull l’Hospital Clínic i el campus universitari dedicat a les ciències de la salut.
En l’última dècada s’ha treballat en la recuperació del patrimoni històric, una tasca que continua progressivament en l’actualitat. Espais com la Casa de la Cultura, el Centre Cultural (seu de la biblioteca i arxiu municipal), juntament amb els nostres importants parcs i jardins, l’àrea comercial de l’avinguda de Miguel Hernández i del centre tradicional, a més de l’impressionant llegat patrimonial acumulat al llarg de la nostra història, constitueixen els principals valors que ens permetran continuar bastint un futur pròsper.
