El racionalisme és un moviment d’avantguarda que va sorgir en el marc de desolació i destrucció que va provocar la Primera Guerra Mundial. Es va difondre per Europa entre 1925 i 1940. El racionalisme buscava l’estandardització i la prefabricació dels elements constructius. Es caracteritzava per la supressió de l’ornament, la utilització de formes geomètriques simples i ortogonals adaptades a la funció dels espais habitables. Tenia un fort component dinàmic i plàstic. També es restringia la gamma de colors, amb l’ús del roig, groc i blau, juntament amb el negre, gris i blanc, encara que a Espanya sovint es feia servir l’ocre i el beix. Prevalien els nous materials de l’època, com el formigó, el vidre i l’acer. Els edificis racionalistes solen presentar la planta baixa lliure, elevada sobre pilotis (pilars), encara que no és el cas d’aquesta residència. La coberta plana, present en aquesta obra, és un altre dels trets característics d’aquest tipus d’arquitectures.
La Residència de Pensionistes Ferroviaris té planta en forma de H, amb un eix de simetria nord-sud. Les habitacions es despleguen en els tres braços de la construcció. Al tronc central es combina un cos que inclou els serveis comunitaris, i que situa la cuina i la biblioteca en el soterrani, la infermeria i el gran menjador en la planta baixa, el gimnàs i la capella a doble altura en la planta primera, mentre que el cor i els serveis terapèutics es localitzen en la tercera planta. En les ales laterals hi ha les habitacions, a les quals s’accedeix per un passadís central, que culminen amb unes sales comunes amb forma corba, cosa que confereix una gran plasticitat al conjunt. Importants volades configuren les terrasses de les habitacions, accentuant l’horitzontalitat de la composició gràcies a les línies d’ombra per a formar una sèrie de balconades corregudes separades amb mampares.
El clima benigne de Sant Joan i la nostra esplèndida localització han propiciat que el municipi es vincule tradicionalment amb la pau i el descans. Per aquest motiu s’han implantat en la població nombroses residències per a persones grans. Tot l’edifici es projecta atenent als espais exteriors, tant les zones privades amb les terrasses, com en la resta d’estances, que presenten grans finestrals de fusta. A l’est de la propietat encara es conserva un hort de cítrics, i en el nord-est hi ha el jardí de La Pinada. Palmeres i pins, juntament amb altres espècies, envolten el complex residencial i converteixen les cent vuitanta-vuit places disponibles en un lloc ideal per a penjar els hàbits i dedicar-se a la bona vida.