L’origen d’aquesta festivitat es desconeix amb seguretat, però es té constància que des de l’edat mitjana se celebra a Europa. La celebració té lloc en la Parròquia Sant Joan Baptista durant els dies 11, 12 i 13 de març.Es creu que el seu origen està lligat a l’objectiu de reparar els excessos que es cometien durant els dies de Carnestoltes i, possiblement, per a cristianitzar aquesta festa pagana. El número 40, a més, té una clara importància bíblica i religiosa, ja que són els anys que els israelites van caminar pel desert, els dies que Crist va orar i meditar en el desert, o les hores que va estar en el sepulcre abans de ressuscitar.

La festivitat de les XL Hores de Sant Gregori és una celebració religiosa molt antiga i de molta estima popular, que consisteix en l’exposició del Santíssim Sagrament durant tot el dia fins a poqueta nit. No obstant això, a diferència del que passa encara en moltes esglésies i poblacions que celebren aquesta festa els dies establits, a Sant Joan i Mutxamel es fa en dies fixos, sense cap relació amb el Carnestoltes.

A Mutxamel se celebra del 10 al 12 de març i a Sant Joan de l’11 al 13 del mateix mes. Una explicació seria, potser, evitar la coincidència d’aquesta celebració amb la de la Mare de Déu de Loreto, l’1 de març, festa que era de precepte en les dues poblacions, fet que hauria motivat el traslladar les XL Hores a uns dies immòbils en el calendari. L’apel·latiu de Sant Gregori sembla procedir del fet que la festa de Sant Gregori Magne se celebrava el 12 de març, abans que es traslladara al 3 de setembre.

En l’actualitat, els tres dies consisteixen en una exposició del Cos de Crist des del matí fins a la nit en la custòdia de plata del segle XVII. Al capvespre es canta un antic himne d’invocació a la Trinitat conegut com a Trisagio, moltes vegades interpretat per un cor de xiquets. A més, l’últim dia té lloc, com a colofó, una processó claustral i una benedicció en la qual participa la banda de la Societat Musical La Pau de Sant Joan. La importància d’aquesta festa resideix en la seua antiguitat, ritus tradicionals i assistència de públic, cosa que la converteix en una de les celebracions religioses més significatives de Sant Joan d’Alacant.