L’edifici d’aquesta finca té dues plantes i està rematat per un cos de dimensions menors que redueixen el seu sentit piramidal. En l’actualitat, aquesta residència està molt modificada i apuntalada.
“De la finca destaca la façana sud-oest gràcies a un mirador envidrat que remata un frontó triangular que reflecteix la solució de dos aiguavessos de la coberta. La façana que dóna al migdia té un pòrtic restaurat recentment i una torre amb finestres geminades amb un prim trencallums”.
A més, trobem elements propis del modernisme, com la utilització de rajoles, ferro forjat en la balustrada i les mènsules sota cornises.
El jardí rehabilitat, que es pot qualificar de jardí històric d’estil francès, ens acosta a l’ombrada, un passadís cobert per un immens gesmiler que ens mena al jardí mediterrani i a una gran pinada. En la part posterior de l’habitatge trobem el jardí musulmà utilitzat com a horta originàriament i que actualment està plantat amb palmeres, bardisses i arbres fruiters que protegeixen del sol el cultiu de verdures, hortalisses i plantes aromàtiques, regades pel sistema d’inundació a través de canalitzacions.
Aquí podem observar un pou recobert per estalactites de les coves del Canelobre. En aquest espai verd destaca la capella d’estil neogòtic i les dues escultures de l’alacantí Vicente Bañuls: La nit, que es pot apreciar des de la porta d’accés a la finca i, La Marsellesa que porta com a lema «Le jour de glorie est arrivé».
Dels propietaris sabem que la família Marco ven la finca a l’advocat i empresari Juan Maisonnave y Cuyatar. Posteriorment va passar a mans de l’advocat alacantí Juan Poveda García, amb residència al carrer de Llauradors. Era propietari de tres mines a Mutxamel, dues de ferro i una d’aigua.
Cap al 1915 és venuda a Teófilo Renato Bardin Delille, amo de la casa Bardin, cònsol honorari de França. Seria ell qui crearia el jardí d’inspiració versallesca que ha perdurat amb diverses modificacions fins als nostres dies.
El 1950 és comprada pel notari Julián Peñalver a la família Bardin. Posteriorment, cap al 1967, serà adquirida per Miguel Ranz Iglesias, propietari de l’hotel Babieca.
Sabies que…?
Juan Maisonnave y Cuyatar (1843-1923) “és, dels tres germans mascles Maisonnave Cutayar, el que amb més èmfasi es va dedicar a fer fructificar els extensos vinyers familiars” que posseïa el seu pare, el francès Jacques Maisonnave, el primer membre de la família que arriba a Alacant en la dècada de 1780. El seu pare i la mare, l’alacantina Leonor Cuyatar, eren amos de grans propietats vitivinícoles i hortícoles repartides per l’Horta d’Alacant, fins i tot tenint la residència a Paris.
Juan Maisonnave “es va casar, en primeres núpcies, amb Rafaela O’Gormann i, després d’enviduar, amb la neboda d’ella, Ángela O’Connor White. No va tenir fills de cap de les seues dues esposes”.
Juan Maisonnave residia a Madrid i quan venia a Alacant repartia l’estada entre el carrer de Llauradors, avui Arxiu Municipal d’Alacant, i la finca O’Gorman de Fabraquer, finca del seu sogre Guillermo O’Gorman, on hi havia el celler en què elaborava els vins a partir de les vinyes de les finques que posseïa a l’horta. El 1936, la seua dona, Ángela, vídua i en ple esclat del conflicte civil, deixa Alacant i marxa a viure a les propietats que tenia a Benicarló, al Baix Maestrat.
Juan Maisonnave va fundar la Cambra Agrària d’Alacant. Va ser president de la Societat Espanya Vitícola i Enològica, president honorari de la Societat Espanya Vitícola i Enològica, president honorari de la Societat de Fabricants de Bótes d’Alacant i representant de la província d’Alacant en el Congrés Fil·loxèric del 1878 a Madrid.