Hi ha diverses entrades a la finca, però la principal la trobem al carrer de Benimagrell. Està formada per una cancel·la de ferro flanquejada per dos pilars que donen accés al jardí. L’habitatge originàriament era de color roig almànguena. La planta té forma quadrangular amb un ixent situat al sud-oest que es transforma en una torreta de baixa altura. Originàriament hi havia una porxada refermada sobre columnetes de ferro colat. Un arc d’entrada conduïa a un camí pel qual s’accedia a una capella beneïda el 1861. Era un edifici exempt de planta quadrada, però a conseqüència d’una ampliació posterior, va acabar rebent la seua actual configuració rectangular.
Destaquen les cobertes d’estil afrancesat amb un fort pendent i grans ràfecs en la façana sud, resolta amb mènsules o permòdols de fusta per a absorbir les volades, i la cresteria sobre els cavallons ceràmics. En aquesta mateixa façana hi ha una claraboia central circular que confereix una gran singularitat a l’habitatge. Els elements de l’acabament de la coberta es fan amb teula corba, potser una reutilització de teules anteriors, ja que en el període de la construcció de l’immoble se solia fer servir la teula plana.
Originàriament es van usar rajoles per a emmarcar els buits de la façana i marcar les línies de forjat. Actualment les façanes estan configurades al més pur estil vuitcentista, i hi destaquen les cantonades i forjats pintats en blanc, o els ampits de ferro forjat, a més de les obertures emmarcades també en blanc. El cos reformat al principi del segle XX presenta un tapajuntes de fusta retallada; un balcó amb ampit de balustrada, també, de fusta tornejada, i les parets arrebossades i acabades en un to gris.
La pinada que limita al sud pertanyia originalment a la finca, i estava travessada per una séquia, avui dia inexistent, però encara es conserva a l’interior del domini la bassa de reg que antigament era utilitzada com a piscina pels joves de Benimagrell.
A mitjan segle XIX, la finca va pertànyer a Luís Caturla y Perea. Al començament d’aquest segle figurava com a propietari Juan Vicente Santafé, que va accedir per consort a la propietat, i actualment a Agustín Pastor, que l’ha rehabilitada com a saló de celebracions conservant-ne el nom, vil·la Ramona.